Cada cop hi ha més coincidència a dir que votar és la solució però, votar què? L'independentisme fa temps que reclama un referèndum d'autodeterminació. Però ara els independentistes estan una mica confosos. I hi ha dies que defensen que Catalunya ja es va autodeterminar el primer d'octubre i per això afirmen que s'ha de seguir el mandat sorgit de les urnes l'1-O. Però hi ha d'altres dies en què s'aposta per un pacte amb l'Estat per seguir la via canadenca o l'escocesa (tot i que no són precisament la mateixa). Però si algun èxit es pot apuntar l'independentisme és que continua portant la iniciativa i marcant l'agenda política i ahir el mateix Pedro Sánchez es va afegir a la idea de que la solució és votar. El president del govern d'Espanya va comparèixer aquest dimarts al Congrés per defensar que la sortida de la crisi política amb Catalunya és a les urnes. Sánchez va tancar la porta a un referèndum d'autodeterminació però es va mostrar partidari de referendar un nou Estatut de Catalunya. Els socialistes no defalleixen i continuen apostant per la via estatutària tot i que l'últim Estatut que van impulsar va ser, per a ells, el principi de la fi i, per tots el altres, el detonant més sonor de l'escalada del conflicte. La crisi de desafecció va ser la conseqüència de la utilització instrumental de la negociació estatutària que van fer tots, absolutament tots els partits, de la mateixa manera que la declaració unilateral d'independència va ser l'inesperat resultat de les deslleialtats de l'independentisme institucional i polític (tal com va revelar l'exconsellera Ponsatí). Però el vots són la justificació que donen els electors en plena llibertat i com acte de veritable sobirania a totes i cada una d'aquestes decisions. Votar no és mai el problema, però els resultats de les votacions de vegades no ajuden a crear les condicions per trobar solucions.
