La «Notícia Bomba» de la setmana passada (si hem de seguir el títol d'una famosa novel·la d' Evelyn Waugh sobre els excessos del sensacionalisme periodístic) va ser la posada en circulació d'unes suposades gravacions en què una antiga amant del rei Joan Carles I acusava al monarca de blanquejar diner negre i de cobrar comissions milionàries en contractes internacionals d'empreses espanyoles. La difusió de les suposades gravacions s'atribueix en alguns mitjans a l'excomissari José Manuel Villarejo, que està en presó preventiva per la seva també suposada participació en una trama criminal que extorsionava les seves víctimes amb l'amenaça de revelar aspectes foscos d'il·lícits negocis en què poguessin estar implicats.

Una activitat que sembla molt rendible perquè (sempre segons els abans esmentats mitjans) els xantatgistes van arribar a passar una factura de 30 milions d'euros als seus clients entre 2013 i 2017. En aquest cas, la suposada font d'informació és la princesa alemanya Corinna zu Sayn-Wittgenstein que va ser durant anys amant de l'actual rei emèrit, l'acompanyava en els seus viatges i fins va arribar a disposar d'un habitatge oficial a les proximitats del palau de la Zarzuela. Una circumstància que va transcendir a l'opinió publica en ocasió de les lesions que va patir el llavors cap de l'Estat durant una cacera d'elefants en territori africà. A les revelacions escandaloses va seguir una insòlita petició de disculpes al poble i finalment la decisió d'abdicar per posar fora de perill la institució monàrquica del que començava a ser un irreparable deteriorament d'imatge davant la deriva processal del cas Urdangarin. Doncs bé, segons diu aquesta senyora en els enregistraments que se li atribueixen, Joan Carles de Borbó va utilitzar un parent seu i ella mateixa com a testaferros per blanquejar diner negre cap a paradisos fiscals. I no només això sinó que cobrava comissions per l'adjudicació a empreses espanyoles d'importants contractes a l'estranger, entre ells el de l'AVE a la Meca, donada la seva relació gairebé familiar amb la dinastia regnant a l'Aràbia saudita. En aquesta ocasió, la « mordida», segons la princesa Corinna, va ser de 100 milions d'euros. L'impacte d'aquestes revelacions en una opinió pública que, com sol dir-se, ja «està curada d'espants», ha estat relatiu i els mitjans, sobretot les televisions i les ràdios, van haver de fer un esforç per mantenir l'atenció d'un personal lliurat a aquesta laxitud mental que propicien l'estiu i l'estiueig (especialment per a aquells que encara poden finançar-se'l).

Una altra cosa és la credibilitat que es pugui donar als enregistraments atribuïts a un veterà comissari especialitzat a remoure les escombraries. En una primera aproximació al cas, crida l'atenció que, fa anys i en previsió de futurs esdeveniments, s'hagin reunit el comissari, la princesa i l'empresari Juan Villalonga (aquell company de pupitre al que va fer ric Aznar lliurant-li la privatització de Telefònica) per dir pestes del rei Joan Carles. I en una segona, que les sofisticacions tècniques permeten sobre una presa de veu muntar un discurs sencer sense més complicacions. D'altra banda, que l'anterior cap de l'Estat portava una doble vida financera i sentimental era un secret conegut des de fa molt de temps.