Els ossos de Franco surten cada dia del Valle de los Caídos a passejar els caps de gent que el va estudiar a BUP. Encara que estiguin sota cinc tones de pedra, baixen a Madrid i voten o s'abstenen en partits amb representació parlamentària.

Les últimes estàtues eqüestres acaben de ser retirades i l'única que se li ha fet en els últims 40 anys, Always Franco, d' Eugenio Merino, van enutjar fins al jutjat als guardians de la sepultura. En ella, Franco, un militar ancià, poc heroic, però igual de dictador, està dret, dins d'una nevera de Coca-Cola.

El govern socialista, de línia social-mercat-tecnòcrata, ha anunciat l'exhumació de les restes de Franco, i alguns centenars de persones que fan uns milers (segons on es llegeixi) van pujar al panteó de la vergonya del segle XX, el Valle de los Caídos, per sumar-se al costum contemporani de la «visibilització». Quan tenia problemes internacionals, el franquisme es «visibilitzava» en forma de «demostració» nacional. Ara es fa visible o demostra el franquisme ultratumbal.

La família ha repartit el patrimoni, però s'oposa a rebre les cendres de l'avi i besavi. És la primera vegada que la família Franco rebutja una cosa que se li ofereix. El Pazo de Meirás (els consums i despeses del qual ha pagat l'Estat) va ser un regal a Franco del poble de La Corunya de llavors. El poble de La Corunya de ara vol recuperar-lo igual de graciosament que el va donar i no hi ha manera.

Hi ha plans per a una cosa tan lletja, estètica i moralment, com el Valle de los Caídos quaranta anys després dels quaranta anys. El millor seria deixar-lo per muntanya i que la mala herba i l'heura el convertissin en vestigi arqueològic de El planeta dels simis.