Deu ser la calor del juliol, que afecta el sistema nerviós del personal. L'aire és ple d'electricitat, les pressions pugen i baixen, es formen grans nuvolades que descarreguen tempestes, els llamps estripen el cel i els aiguats inunden rambles i garatges. A Barcelona, a més a més, fa xafogor, molta més que en altres indrets de Catalunya. No hi ha manera de dormir si no és amb aire condicionat, que tampoc no és del tot bo per a l'organisme. Per tot aquest conjunt de fenòmens associats a la calorada s'explica que els diputats que representen l'espai social independentista hagin muntat un espectacle com el de dimecres al Parlament de Catalunya. Anaven curts de son i amb la pell elèctrica, d'aquella manera que et toquen sense voler i respons amb un mastegot. Dimecres costava de saber exactament per què s'estaven barallant els de JxCat amb els d'Esquerra, perquè els dos juntistes de la Mesa estaven votant coses diferents, perquè un d'ells va canviar el vot quan l'altre li va ensenyar un missatge del mòbil, i en resum, qui havia enredat a qui, o si tothom estava enredant a t0thom, o si s'havien embolicat ells tot sols perquè està en la seva natura. No cal dir que l'oposició hi va sucar pa amb grans llesques i llepant-s'hi els dits. Tenien motius: els independentistes es barallaven entre ells per culpa de Puigdemont! El president destituït pel 155, Carles el legítim, Carles l'esperat, Carles el desitjat, Carles que ha de tornar per seure al tron injustament arrabassat, de sobte deixa de ser un estímul per a la unitat sobiranista i es converteix en motiu de les seves baralles. N'hi hauria per pensar que el jutge Llarena ho va fer expressament; que va dir: fem una resolució que hagin d'interpretar i segur que es tiren els plats pel cap. També n'hi hauria per pensar que Pedro Sánchez és un estratega genial, i que allarga la mà sabent que la resposta als seus gestos enfrontarà els socis de Govern de la Generalitat, mentre que l'estil Rajoy els mantenia units. Al pas que anem, el problema de Catalunya se li resoldrà tot sol. A aquest noi totes li ponen... de moment.
Es considera que la canícula, l'època de l'any en què la calor és més insuportable, comença a les nostres latituds cap al 16 de juliol i acaba cap al 24 d'agost. El ple del Parlament s'ha suspès per l'embolic i pot ser que no es torni a reunir fins al setembre. Llavors ja hauran baixat les temperatures, a la majoria de nits es podrà dormir i els diputats hauran descansat els nervis. O això esperem.
