Fa anys vaig aprendre a situar qualsevol decisió que he de prendre en un quadrant. De més a menys important i de més a menys urgent. Em serveix per a la meva feina i per a la meva vida personal. Ja sé que hi ha qui no hi està d'acord. Suposo que casdascú es busca les millors fórmules per gestionar la seva vida. Per exemple, quan algú em truca en ple procés de tancament del diari li pregunto: És urgent? És important? Com que mai ho és, quedem per parlar el dia següent. Quan algú et truca quatre vegades seguides imagines que és quelcom molt urgent. Si no ho és, aquesta persona queda marcada per a la propera trucada i ja no tornes la trucada fins quan tinguis temps. Com sempre passa, la urgència i la importància pot ser subjectiva depenent de l'àmbit d'actuació i l'edat de qui s'explica. La urgència i els criteris de valoració d'una nena de cinc anys no tenen res a veure, per exemple, amb el d'una nena de dos anys. Les societats també funcionen de la mateixa forma. Dins del món independentista català hi ha qui sempre ha tingut més pressa que d'altres. Fins i tot, alguns li han donat més importància que d'altres. Conec gent que estaria disposada a empobrir-se perquè la seva fita fos realitat; però no són majoria, si no, el moviment no hauria fracassat com ho va fer. Alguns pensem que és molt important, en canvi, aconseguir una major unificació d'Europa per anar trencant fronteres pas a pas. És urgent? No, perquè no existeix el consens suficient per aconseguir-ho. Fa falta molta pedagogia prèvia per deixar que les banderes només siguin sobiranes en els camps esportius. Adequar l'educació als nous canvis tecnològics és urgent i important, de la mateixa manera que ho és pensar en com gestionar l'envelliment de la població dels propers anys si no arreglem el problema demogràfic. Són els processos de debó.
