Resulta sorprenent la naturalitat amb la qual hem assistit al litigi sobre el fetge d' Éric Abidal. Vol dir que el trasplantament d'un òrgan ja no ens crida l'atenció. Només li demanem que s'ajusti a la llei. I com hem arribat fins aquí? Doncs poc a poc, sense grans escarafalls, treballant a la rebotiga de la realitat. Aquí és on fitxen cada dia els científics que ens canvien la vida: a la rebotiga. O a la cambra del darrere, com prefereixin. De tant en tant alguna cosa del que inventen surt a la llum, però hi passem per sobre com si es tractés d'una història de ciència ficció. Després, un dimarts qualsevol, la ciència ficció fa el salt a l'existència i ens assabentem que el trasplantament d'un fetge és normal, encara que roman subjecte, per ara, a unes normes d'obligat compliment.
Éric Abidal es trobava a la llista d'espera. Com que el jugador del Barça empitjorava sense que li arribés alhora, un cosí seu es va constituir en donant. El fetge té, enfront d'altres vísceres, l'avantatge que el tros amputat es desenvolupa fins a formar un fetge complet en el cos del receptor. La víscera sap, misteriosament, quan ha de deixar de créixer. El mateix passa amb la part que roman en el cos del donant. D'aquesta manera, d'una sola entranya en surten dues per art de màgia. Al donant se li exigeix voluntarietat i altruisme. No es pot rebre res a canvi, a part de la gratitud. El cas que ens ocupa va ser investigat perquè es van percebre indicis d'irregularitat que ja han estat resolts pels òrgans competents.
Però el curiós, com assenyalàvem al principi, és que, si no hagués estat per aquestes sospites d'il·legalitat, ni tan sols ens hauríem assabentat que l'operació s'havia portat a terme amb èxit. El que vol dir que aquestes gestes de la medicina formen part ja de la vida quotidiana. Són normals, ens hem acostumats a viure amb elles tot i resultar tan estranyes. En certa manera, vivim ja dins de la pel·lícula Blade Runner, creient que seguim sent els seus espectadors. La ciència continua a l'avantguarda de tot, fins i tot a l'avantguarda de la literatura, ja que se li ocorren i realitza trames que superen les que qualsevol novel·lista podria imaginar.
