Hauran de convidar el magistrat Pablo Llarena a la inauguració de la Casa de la República. L'expedient conegut dijous concedeix a Puigdemont la llibertat de moure's per tot Europa excepte Espanya. Igualment a tots els altres processats dispersos per l'estranger. Ja poden anar tots a Waterloo, a preparar la constitució del Consell per a la República, del qual Puigdemont ha de ser el president. Llarena consagra l'existència d'un exili català estable, de llarga durada.

En la resolució, el magistrat instructor acumula queixes i lamentacions. Carrega contra la justícia alemanya, acusant-la de no col·laborar en la defensa de l'Estat constitucional espanyol. Però, acte seguit, retira totes les euroordres i peticions d'extradició, també contra els altres que són a Bèlgica, Escòcia i Suïssa.

Llarena anticipa una cadena de respostes negatives per part de les diferents justícies apel·lades, i prefereix estalviar-s'ho. Continua pensant que són tots els altres conductors els que van en direcció contrària, idea que comparteix amb els fiscals i gran part de la sala del Suprem, però s'aparta per evitar la topada.

Amb la renúncia a les extradicions, Llarena afluixa la pressió d'una mà però la força sobrera pot anar a parar a l'altra mà, per estrènyer amb més força. El Suprem usarà la llibertat de moviments dels exiliats per validar la situació dels empresonats: «Si els deixem sortir, ni que sigui cinc minuts, travessen la frontera i busca'ls». La fiscalia ja apunta cap aquí.

L'alt tribunal espanyol ha quedat tocat en el seu orgull i podria fer-ho pagar als que van decidir quedar-se i lliurar-se a la justícia espanyola. Seria tot un missatge. Ho veurem en el judici, que volen celebrar aviat: l'agost serà hàbil per als tràmits d'aquest cas.

La renúncia a les extradicions implica mantenir intactes els processaments i les ordres de presó que esperen als exiliats en territori espanyol. Per tant, també les suspensions dels càrrecs de diputat, inclosa la de Puigdemont, que ha mogut el darrer terratrèmol al Parlament. JxCat i ERC hauran de posar-se d'acord, perquè la situació durarà i durarà.

Sense euroordres en marxa, Puigdemont podia plantar-se a Perpinyà, a la Guingueta d'Ix o al Pertús, a un ample de carrer del territori espanyol. Ell no podria travessar la frontera sense ser detingut, però la resta de la humanitat sí que podria fer-ho en sentit contrari. Amb TGV, Barcelona-Perpinyà en 82 minuts.