Fa tota la pinta que l'independentisme està més dividit que mai. En realitat, l'independentisme ha estat sempre dividit, encara que fins ara no ha estat del tot evident ni públic. Des del primer dia del procés, quan Artur Mas es va llançar a la piscina, crec que sense saber ben bé a on arribaria, els partits no han fet altra cosa que mirar cap endins. Cada un d'ells ha lluitat per aconseguir com més poder millor i tots han caminat endavant amb les seves estratègies mirant de reüll els altres, com si es tractés d'una carrera de fons. Els periodistes hem posat el nas en aquesta divisió però pel que sigui -raons n'hi ha moltes i algun dia seran fruit d'una anàlisi profunda- n'hem explicat poca cosa. El fet és que PDeCAT, Junts per Catalunya, Esquerra i CUP han estat sempre estirant la corda en direccions oposades fins a arribar a límits com el d'aquesta setmana amb acusacions creuades per saber qui és més mentider i qui més deshonest. I només faltava Carles Puigdemont i el seu nou invent de la Crida Nacional per la República. L'expresident té una ment privilegiada i rebuscada i només ell sap per què ha llençat el moviment. El que ha aconseguit és que aquella divisió que semblava un tabú, de la qual ningú podia parlar, hagi esclatat a l'opinió pública. El «divideix i venceràs», aplicat a si mateix.
