La festa de la nostra patrona

Piua Salvatella i Vila delegada del Col-lectiu de Dones en l´Església per la Paritat, a Girona

Ja fa 21anys que el Col·lectiu de Dones en l´Església per la Paritat de Girona celebrem la festivitat de la nostra patrona, Maria de Magdala, el 22 de Juliol.

Perquè des de fa molt temps estem compromeses i implicades en els canvis que necessita l´Església, i perquè volem seguir el mestratge de la nostra patrona, el CDE hem escrit un Manifest en el qual:

Denunciem: el poder extremadament patriarcal de l´Església envers la dona. Reclamem: l´acceptació de la dona com a subjecte de drets i condicions iguals als homes. Exigim: la plena paritat en les responsabilitats i decisions, i demanem: que s´accepti la nostra diversitat i les nostres possibilitats per canviar una Església que ens menysté. Aquest any ens sentim reforçades per la unió i la força de les Dones, que vam aconseguir demostrar el 8 de Març.

Golejades

Lluís Vilà La Bisbal d´empordà

Els pares que hem tingut els fills jugant a les categories inferiors de qualsevol esport hem estat testimonis de golejades humiliants a favor i en contra. Ara també s´han pogut veure en el nivell més alt, alguna jugadora de waterpolo se l´ha vist plorant a la piscina després de rebre un correctiu. El món de l´esport i principalment els seus dirigents no paren de promocionar els valors humans en aquest àmbit però respecte de les golejades desmesurades no s´ha fet res encara. Un possible remei pal·liatiu per erradicar aquestes pallisses, sobretot en les categories més baixes, seria treure un jugador de l´equip que va guanyant per vint a zero, per exemple. Aquesta i d´altres postures imaginatives i creatives ens farien més humans.

I vostè, ja n´ha fet algun, de «Llarena»?

Xavier Serra Besalú GIRONA

Algunes expressions són ben conegudes per tenir un significat associat. Per exemple, en espanyol es diu «tienes más cuento que Calleja» (per una editorial que en va publicar més de 3.000 a finals del XIX), volent dir que algú posa moltes excuses o exagera una lesió o vol entabanar; i una altra és «hacerse el sueco» (derivat de «soccus», les sabates que duien dels pallassos de la comèdia llatina), simulant que s´és tontet per no comprometre´s en el que se´ns demana.

Doncs ara ja he començat a sentir a gent de diferents edats l´expressió «fer un Llarena» quan es refereixen a cometre una injustícia o abús contra un altre més dèbil.

Ves a saber si estem fent història, oi?

No segreguen

Jesús Domingo Martínez girona

Fa uns pocs anys, que com ara alguns fan un ús ideologitzat i partidista del tema de l´ensenyament, uns pares amb fills i filles, en dèiem fent la pregunta. Per què no s´ha d´admetre que diguin que les escoles diferenciades segreguen? I responien: Perquè és fals.

L´expressió «escola segregada» va sorgir al segle XIX als Estats Units en la lluita contra la discriminació racial a les escoles que escolaritzaven per separat els nens blancs i els negres degut al menysteniment d´aquests darrers. La supressió de l´escola segregada va ser una gran victòria de la democràcia i de la igualtat de drets de tots els ciutadans Des d´aleshores s´entén la paraula segregació com una forma de discriminació, sovint per raó de raça i, en alguns països, també per sexe.

Durant molts anys, als països del nostre entorn, també hi va existir una educació segregada, que oferia a nenes i nens un currículum i facilitats educatives diferents; amb això es perpetuava una situació i uns rols socials que avui s´han superat. Aquest tipus d´educació ja no es dona a casa nostra. Diferenciar no és segregar. Diferenciar no és discriminar. Perquè avui diferenciar és un dret. El reconeixement de la igualtat dels drets dels homes no només no és contrari sinó que inclou el reconeixement del dret de les persones a la diferència, i a la seva atenció específica en igualat d´oportunitats. ­Diferenciar no implica menystenir, i en moltes ocasions és imprescindible per assolir ­l´equitat.