En una visita a Figueres a princpis d´aquest mes de juliol, la consellera de Salut, Alba Vergés, mantenia la incertesa que ja fa anys que s´arrossega sobre el futur nou hospital Josep Trueta de Girona. Vergés assegurava que a finals d´aquest 2018 ja es disposaria del pla que recollirà totes les necessitats i característiques tècniques del nou equipament; que en funció d´això l´any que ve, 2019, es decidiria el seu emplaçament definitiu (a Salt o al barri de Domeny de Girona), seguint criteris tècnics i també buscant el consens del territori; i que el 2020 es començaria a redactar l´avantprojecte constructiu del nou centre hospitalari. Data per a l´inici de les obres? Alba Vergés no en va voler donar cap.

El que sí que va dir la consellera, per mirar de tranquil·litzar les persones que tenen l´actual Josep Trueta com a hospital de referència, és que mentre no es construeixi el nou centre els usuaris tenen el servei garantit i que es faran «les reformes necessàries perquè la ciutadania trobi en l´actual Trueta tots els serveis». És en aquesta línia que s´ha d´emmarcar l´entrada en servei, aquesta setmana, de les noves Urgències del Trueta, amb més espai, llum natural i facilitats perquè el pacient pugui estar acompanyat.

Aquestes noves instal·lacions són el resultat de la primera fase del projecte de reforma i ampliació de l´àrea d´Urgències, que s´ha pogut posar en marxa gràcies a la reubicació del Laboratori Clínic Territorial, que era al Trueta, al Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt. La posada en servei de la nova àrea permet alliberar a més l´antiga, que serà remodelada en la segona fase del projecte, que es preveu que estigui enllestida l´estiu vinent. D´aquesta manera, una inversió global de 3,6 milions d´euros permetrà doblar la superfície del servei, de 1.200 a 2.30o metres quadrats, i millorar les condicions d´atenció a les 70.000 persones que hi passen cada any.

El Trueta tancava la setmana amb la mala notícia de la mort d´una pacient de càncer de mama que, segons la denúncia que feia un metge del centre, havia abandonat el tractament convencional i era atesa per un curandero. Un fet que posa en relleu que, al marge de garantir l´activitat assistencial i de fer campanyes de prevenció de determinades malalties, els responsables de la salut pública encara han de fer molta feina pedagògica per alertar la ciutadania dels riscos de l´anomenada pseudociència. I en aquest sentit, actuacions i opinions d´algun membre del Govern català resulten com a mínim inquietants.