La principal missió d´un govern és tenir entretinguda la gent. Per això Mariano Rajoy, que no era gaire de festes, va acabar per perdre el càrrec i ara s´avorreix en el registre de la propietat de Santa Pola.

No és el cas del seu successor, Pedro Sánchez, que ha reunit una garba de ministres d´excel·lent currículum acadèmic i, el que és més important, dotades i dotats de gran capacitat per sorprendre el públic. Alguna i algun altre van formar part d´anteriors governs de Zapatero, fet que sens dubte els aporta un plus d´experiència en aquesta variant política del show business.

La tècnica consisteix a llançar mesures de poca despesa en els pressupostos, però molta repercussió entre el públic. S´anuncia, per exemple, la reforma gramatical de la Constitució -una mica xacrosa als seus 40 anys- per pal·liar la seva eixuta redacció masculina i feminitzar en el possible el seu gènere.

Res més raonable si es té en compte que l´origen d´aquesta llei màxima és decididament patriarcal, com revela la dada que els seus set redactors fossin batejats com els Pares de la Constitució.

Es podria anar més enllà de la gramàtica per abolir la discriminatòria successió a favor de l´home en la Monarquia espa­nyola; però això exigeix, com és natural, una majoria qualificada de la qual manca l´actual Govern. Millor i més barat feminitzar els gèneres constitucionals.

A part d´aquestes qüestions de filologia sexual, les restants mesures adoptades fins ara entren dins del previsible. Tornen els clàssics, com el desenterrament de Franco i l´obertura de fosses comunes en què es troben els afusellats de la Guerra Civil, que és cosa de justícia -una cosa tardana- i no excessivament onerosa per als pressupostos.

Més alarmant per al consumidor pot ser ja la pujada del dièsel, combustible que segons l´opinió de la ministra de Transició Ecològica «té els dies comptats».

Malauradament, als compradors se´ls havia convençut que els cotxes dotats d´aquest motor gastaven menys i eren més resistents, cosa que en va fer florir les vendes per sobre dels de gasolina. Ara se´ls adverteix que el seu mitjà de locomoció quedarà obsolet i, com és natural, la notícia no deixa de preocupar-los.

També promet la seva bona quota de diversió el projecte d´exigir un «sí» exprés -fins i tot verbal- de la dona quan una parella decideixi marcar-se una rebolcada. Els acudits, més o menys graciosos, estan garantits; i a més a més, el debat durarà diversos mesos amb el desitjable fi de tenir entretinguda la parròquia.

Hi haurà qui trobi potser una mica frívola la política-espectacle com a forma de govern; però la veritat és que a Sánchez no li quedava cap més opció. Si un ­assumeix com a propis els Pressupostos de l´adversari que ha enderrocat, admet per força que executarà el programa d´aquest sense marge per a obres pròpies. L´única opció per a fer-se notar, en casos així, és adoptar mesures de política low-cost, que no costen gran cosa i no obstant això ­donen molt a parlar al poble governat.

És el show business de la política, que durarà almenys un parell d´anys si els càlculs no fallen a Sánchez. Lluny ja de la insipidesa de Rajoy, la diversió sembla estar garantida. I això que encara no han arribat les alegries pressupostàries pròpiament dites.