La peripècia judicial de Carles Puigdemont a Europa ha arribat a la seva fi: el jutge instructor de la causa contra el Procés independentista, Pablo Llarena, va decidir rebutjar el lliurament de l´anterior president de la Generalitat només pel delicte de malversació (després de l´acord adoptat pel tribunal alemany de Schleswig-Holstein) i va retirar l´ordre de detenció que pesava sobre Puigdemont i cinc polítics independentistes a l´estranger (Toni Comín, Meritxell Serret, Lluís Puig, Clara Ponsatí i Marta Rovira). Amb la conseqüència que seran lliures de circular per qualsevol país, menys a Espanya.
Amb aquesta decisió, Llarena pretén salvar el gruix de la seva causa, en la qual els independentistes presos estan acusats de rebel·lió (delicte desestimat pels jutges alemanys). Però l´important de tot això rau en les seves repercussions polítiques. A Catalunya, suposa un reforç de l´estratègia seguida des d´un principi per Puigdemont, després de sortir del país i no retre comptes davant la justícia espanyola. Per al votant independentista, a més, es visualitza la inadequació de la presó preventiva dels seus dirigents, quan en els tribunals europeus no s´aprecia el principal delicte de la causa instruïda per Llarena.
La decisió tampoc ajuda a la distensió que pretenia el Govern de Pedro Sánchez, que veurà com Puigdemont condiciona qualsevol intent de diàleg des del seu espai de Waterloo (davant dels independentistes moderats del PDeCAT i ERC). Tot això, a l´espera de la lluita que pugui desfermar-se entre Ciutadans i el nou lideratge del PP, que vigilaran que Sánchez no cedeixi en res, davant els seus circumstancials aliats secessionistes. Així que la «tornada a la normalitat», a Catalunya, sembla llunyana.
