El Butlletí Oficial de l´Estat va publicar el dimecres 4 de juliol la Llei 6/2018, de 3 de juliol, de pressupostos generals de l´Estat. Es tracta d´una norma que té una característica ben peculiar i que es donarà en molt poques ocasions, com és que el projecte de llei va ser presentat per un govern, que bona part de la seva tramitació parlamentària es va produir mentre aquest govern regia els destins d´Espanya, i que l´última fase d´aquesta tramitació, i la seva definitiva aprovació, es va produir amb un nou govern ja al capdavant de la nació. Més peculiar encara, i fruit dels pactes que van portar a l´aprovació de la moció de censura del grup socialista i el nomenament com a nou president espanyol del Sr. Pedro Sánchez, és que un text original que havia merescut dures crítiques, amb una esmena a la totalitat pel grup socialista, va ser el finalment aprovat, això sí, amb algunes modificacions rellevants durant la seva tramitació al Congrés, i en menor mesura al Senat.
Pocs dies després, i un cop produït el canvi de govern, li tocava a la nova ministra d´Hisenda, sra. Montero Cuadrado, la tasca de «defensar» uns pressupostos que no eren els del seu govern, o potser seria millor dir que li corresponia demanar que s´aprovessin. Perquè, en efecte, la seva intervenció va ser només de crítica al projecte de llei, afirmant que «aquests pressupostos no són els que hauria elaborat aquest Govern, ho vam dir quan es van presentar i ho repetim ara. Venim d´un temps en què la bretxa de la desigualtat social s´ha eixamplat. Aquests pressupostos no posen prou en el centre de les prioritats a qui ho està passant malament... Aquests pressupostos són de passat i no són de futur».
Un cop publicada ja la nova llei al BOE, i havent entrat en vigor, arriba el moment d´aplicar-la, tot i que auguro que alguns preceptes poden tenir un cicle curt de vida per les crítiques que es van manifestar pel grup socialista durant la tramitació parlamentària, crítiques que també van arribar del grup parlamentari Confederal de Units Podem - En Comú Podem - En Marea, i d´alguns membres del grup mixt. Per aquest motiu cal pensar que el Projecte de Llei de PGE per al proper any incorpori sensibles modificacions, si bé caldrà esperar a conèixer les negociacions al Congrés perquè pugui aprovar-se, i amb quines modificacions durant la seva tramitació, i assegurar-se que les esmenes que s´introdueixin al Senat pel grup popular, que recordem que posseeix la majoria absoluta a la cambra alta, no siguin aprovades en la sessió plenària del Congrés d´aprovació definitiva dels Pressupostos.
Destaco alguns dels seus continguts més rellevants.
El pacte PP-PNB pel que fa a l´increment de les pensions per a 2018, i amb previsió per al 2019 excepte acord d´un altre tipus que s´arribi a la comissió de seguiment i avaluació dels acords del Pacte de Toledo, és molt probablement el text que ha merescut més atenció mediàtica, i no és d´estranyar, perquè preveu l´increment de les pensions contributives i les de classes passives de l´Estat aquest any en un 1,35% respecte a la previsió continguda en l´art. 35 del projecte, que preveia únicament una pujada del 0,25%, i per 2019 en un 1,6%. No menys important és que la quantia mínima de les pensions de classes passives s´incrementarà en un 2,75% addicional al que preveu l´art. 42 (que preveia igualment un increment del 0,25%), sent aquest percentatge el mateix amb el qual s´incrementaran les quanties mínimes del sistema de la Seguretat Social en la modalitat contributiva pel que fa a la mateixa previsió inicial del 0,25% recollida en l´art. 43.
Una de les mesures més publicitades en el seu moment, especialment pel grup parlamentari de Ciutadans, ja que estava incorporada en les seves propostes de negociació amb el grup popular per donar el seu suport al nou govern resultant de les eleccions de 26 de juny de 2016, i també per a l´aprovació dels pressupostos d´aquest any, és l´anomenada «ajuda econòmica d´acompanyament» a joves inscrits en el Sistema Nacional de Garantia Juvenil que subscriguin un contracte per a la formació i l´aprenentatge, que està per veure com serà desenvolupada i aplicada pel nou govern, o bé si realment serà efectiva durant pocs mesos fins a l´aprovació dels pressupostos de 2019.
Una disposició addicional regula la jornada de treball en el sector públic, preveient que a partir del 5 de juliol, la jornada anual suposarà, en còmput anual, «una mitjana setmanal de trenta-set hores i mitja, sense perjudici de les jornades especials existents o que, si s´escau, s´estableixin». La norma deixa la porta oberta a una jornada menor, com ara la de 35 hores, ja que possibilita que cada AP negociï «altres jornades ordinàries de treball», si bé vincula aquesta possibilitat al fet que en l´exercici pressupostari anterior «s´haguessin complert els objectius d´estabilitat pressupostària, deute públic i la regla de despesa». La regulació estatal es contempla com a supletòria de la qual es pacti via negociació en les entitats locals, i es possibilita que també sigui aplicable a les entitats de dret públic privat i organismes dependents de les diferents Administracions Públiques.
No podia faltar en una llei de PGE la modificació de la Llei de l´Estatut dels treballadors, i la de l´Estatut Bàsic de l´Empleat Públic, i que comporten la modificació de la Llei general de Seguretat Social, una vegada més. En aquesta ocasió es tracta de modificacions, per al personal laboral i per a tots els empleats públics, que mereixeran sens dubte una valoració positiva, ja que el permís per paternitat s´incrementa una setmana, passant a ser de cinc a partir del dia 5 de juliol , data d´entrada en vigor de la Llei.
Per fi, la novetat més important per a una gran part de la població, la que pugui percebre la pensió de jubilació en els propers anys, es troba, en la mateixa disposició addicional, en la incorporació d´una nova disposició final que modifica la disposició final única del RDLeg. 8/2015, de 30 d´octubre, pel qual s´aprova el Text refós de la Llei General de Seguretat Social, i està referida a l´entrada en vigor del factor de sostenibilitat regulat en l´art. 211 de la llei, disposant-se que la seva aplicació es durà a terme «una vegada que, en el si de la Comissió de Seguiment i Avaluació dels Acords del Pacte de Toledo, s´arribi a un acord sobre l´aplicació de les mesures necessàries per garantir la sostenibilitat del sistema», si bé la data prevista d´entrada en vigor, l´1 de gener de 2019 queda remesa a un posterior acord en seu parlamentària, tot i que sembla intuir-se que aquesta aplicació es dilatarà en el temps, ja que es disposa que «no obstant això, i en tot cas, la seva entrada en vigor es produirà en una data no posterior a l´1 de gener de 2023».
