Aires de festa major

Lloret de Mar celebra cada 24 de juliol la Festa Major d'Estiu en honor a Santa Cristina, patrona de la vila. La jornada comença de bon matí amb la passejada pels carrers de la vila dels membres de l'Obreria, institució immemorial reconvertida en associació, que anuncien la processó. La comitiva surt de l'església fins a la platja de Lloret, on s'embarca. En el trajecte marítim, tant de bo amb una mar en calma, un fotimer de vaixells de tota mena es situen als costats i al darrere de la nau capitana que porta la imatge de la santa i «sa relíquia», denominació popular del crani conservat a l'ermita. En realitat, però, només es transporta un queixal de la calavera.

En temps remots, segons s'ha transmès de generació en generació, es conservaven tres parts del cos de la santa: una costella, un fèmur i el crani, sense mandíbula inferior, l'única que perdura ja que les altres van desaparèixer durant la Guerra Civil.

Quan els navegants es troben davant de la platja de Fenals, mirant cap a terra ferma, s'albira el santuari de Sant Pere del Bosc. Aleshores, les embarcacions s'aturen i es canta la salve amb els vogadors aixecant els rems per honorar la patrona.

Més endavant, les tripulacions dels llaguts disputen la regata «S'amorra, Amorra» per la badia de Santa Cristina. El primer que enfonsa la proa a la sorra és el guanyador.

Una vegada totes les embarcacions es troben a peu de platja, la processó continua per un camí costerut fins atènyer l'ermita, que s'eleva dalt d'un turó.

Allà es celebra una missa solemne, es venera «sa relíquia» i es canten els goigs a la verge de Toscana. Són els versos del poeta Josep Carner que ressonen amb força: «Expandeix la llum divina, / oh Cristina; / apaivaga en nit funesta / agonia, dol, tempesta». Sembla una premonició del temps convuls que viu Catalunya. Aquest any, els artistes invitats són el president del Parlament, Roger Torrent, i Artur Mas, ex de tot, però sempre en primera línia. Lluiran llaços grocs per inflamar el cor i avivar l'esperit dels seus correligionaris? La festa de tots utilitzada per mostrar la reivindicació d'alguns?

Acabat el ritual, la gentada ansiosa degusta gratuïtament el tradicional estofat de carn i patates a la plaça del Pi. Un cop omplert el pap, la processó baixa de nou a la platja per pujar a les barques i emprendre el camí de retorn cap a Lloret.

A la tarda, la festa continua amb el Ball de Plaça a càrrec de quatre parelles, escollides les noies per l'Obreria entre la flor i nata de la societat lloretenca. Punt i final!

«Alegria, que és Festa Major! ... / Apa, anem-hi, corre, vine, cuita. / Salta i balla, canta la cançó. / Tiruliruliruli, tiruliruliruló» (La Trinca, 1970).