Avança el retrocés sense pausa ni demora. Els bancs centrals que prediquen la contenció salarial s'estranyen que no pugin els sous superat el pitjor de la crisi i que els seus febles ascensos se'ls cruspeixi la inflació. Després d'haver fabricat les condicions laborals de principis del segle anterior se sorprenen els tecnòcrates que els empresaris no vulguin pagar més.
La setmana passada, Netanyahu, per ser tan nacionalista com qualsevol ultra que el repti, ha convertit Israel en un estat-nació per al poble jueu i prepara el 20% de la població palestina per a un règim d'apartheid, que aprima cossos, coneixements, llibertats, possibilitats i drets.
Itàlia, a la qual tant deu Occident, té un ministre de l'Interior, Matteo Salvini, que diu odiar els indiferents i odia de fet els diferents. Reconeix sense complexos, sense complexitats, que veu en blanc i en negre, sense grisos, i no vol immigrants, refugiats, nàufrags i -un clàssic- tampoc gitanos.
La propera guerra es declararà en el compte de Twitter de Donald Trump, el president dels EUA, que provoca, insulta, simula i amenaça cada dia una nació o un organisme internacional diferent. En dues setmanes, l'OTAN, la UE, Corea del Nord, la CIA, l'Iran; en una mà, la guerra nuclear i, en l'altra, la comercial. Amb l'aliat Trump els enemics semblen poca cosa però surten caríssims perquè són veïns i a l'emperador no se li computen les conseqüències d'aquesta proximitat. Les guerres, per a ell, són transoceàniques.
Amb aquest progrés en àrees significatives no estranya que el PP s'interessi a ficar ben endins les quatre cantonades ultres que se li van escapar quan va dir que iniciava el seu viatge al centre. Endavant el retrocés!
