Quan van sorgir les xarxes socials, tothom s'hi va llançar de cap amb molta alegria. Piular animalades i barbaritats es va convertir en el nou esport mundial. Ningú no va preveure que, en el futur, totes aquestes ocurrències es podien acabar girant en contra teu.
James Gunn, l'aclamadíssim director de les dues parts de Guardians de la Galàxia, ha esta l'última víctima de la crucifixió per piulades antigues. Tot i haver fet guanyar un dineral a la Disney, la companyia se l'ha espolsat del damunt sense manies. Per què? Per uns acudits de fa una dècada, on es fotia de les víctimes de la violació i la pedofília.
La Disney s'ha declarat superofesa amb aquests continguts, però, siguem realistes... Quan van llogar Gunn, ja sabien prou bé amb qui es jugaven els quartos. La provocació, l'humor negre, la irreverència i la subversió formen part de la seva obra fílmica i literària; i tot això des dels seus inicis, als poc ortodoxos estudis Troma (una empresa on, film rere film, es dediquen a trinxar qualsevol rastre de seny, humor amable i correcció política).
Veient com les gasten a Can Disney, ja podem deduir que Salvador Dalí va tenir la gran llet que, als anys 40, no existien les xarxes socials. Dubto que el pare del ratolí i els seus executius l'haguessin contractat, si haguessin conegut el contingut de poemes com El gran masturbador. Al mateix temps, però, al senyor Walt també li hauria costat Déu i ajut rentar la cara de la seva empresa; sobretot, quan va prohibir sindicar-se als seus dibuixants i aquests el van respondre, com un sol home, declarant-se cinc mesos en vaga.
