Els congressos dels partits polítics tenen una mica de festivals de cinema com els festivals de cinema tenen una mica de congressos dels partits polítics. En el del PP hi havia una pel·lícula guanyadora que va perdre i una pel·lícula perdedora que va guanyar. Rajoy, que optava al premi a la millor direcció, es va quedar amb tres pams de nassos perquè Casado va arrambar amb tot. Dec aquesta comparació amb els festivals de cinema a un parroquià de la cafeteria en la qual a mitja tarda del dia dels fets demanava un gintònic melancòlic al temps de preguntar-me a qui hauria votat jo si pertanyés al PP.
- Què entenem per un gintònic malenconiós? -em va preguntar el cambrer.
- Perdoni, pensava en veu alta. Porti'm un gintònic a seques, que la malenconia la poso jo.
Me'l va portar amb cogombre i amb tònica al pebre, a més de llavors de ginebre. Li vaig dir per educació que estava bé així i la veritat és que el primer glop em va estimular intel·lectualment, si podem considerar intel·ligent la pregunta de a qui hauria votat jo. I és que els congressos polítics els perdem i els guanyem tots, fins i tot aquells que ni ens van ni ens venen. Passa el mateix amb els partits de futbol i, per descomptat, amb els festivals de cinema. No diré a qui hauria votat jo perquè em fa vergonya. A més, per a això hauria d'haver estat compromissari i encara no sé gaire bé què dimonis és un compromissari.
Després de l'impuls intel·lectual del primer glop em va atacar la malenconia del segon i em vaig adonar que, entre unes coses i les altres, ens trobàvem ja a finals de juliol. Donada l'existència del refrany que diu «primer dia d'agost, primer dia d'hivern», el final de l'estiu es trobava ben bé a tocar. La malenconia fa córrer el temps a velocitats de vertigen.
- Quina tardor política ens espera -va dir llavors el paio que acabava de comparar els congressos amb els festivals.
Es dirigia a un jove prim que menjava patates fregides d'una bossa. Quan es va adonar que els mirava, em va convidar amb la vista a unir-me a la conversa, de manera que vaig pagar i vaig sortir a la calor regnant jo sol, amb la meva soledat política i cinematogràfica i alcohòlica.
