La notícia de la setmana és que el Bisbat de Girona té exorcista a la diòcesi -és la primera vegada que això passa, aquesta és la novetat real. El rector de Roses i de Palau-saverdera (quin poble tan bonic), mossèn Josep Puig i Bofill, ha rebut l'encàrrec de mans de Francesc Pardo, el bisbe. Tot plegat s'ha fet en compliment d'una directiva del Vaticà.

El nou exorcista va ser ordenat l´any 1984, la qual cosa vol dir que està bregat en l'entregent. A més a més, és consiliari diocesà de Vida Creient, arxipreste de l'Alt Empordà Marina i membre del col·legi de consultors. De manera vulgar es pot dir que té la mili feta.

Les primeres declaracions de Puig i Bofill no podien ser més sensates. Davant dels micròfons ha dit: «Prou, jo no sé ben bé què haig de fer, sé que a l'Església hi ha aquest ministeri de l´exorcisme, però també sé, fonamentalment, que la feina vol dir que haig d'escoltar les persones que es troben en situacions difícils i que de vegades les poden atribuir a una possessió. En tot cas és difícil, aclarir si de debò es tracta d'una possessió o si es tracta d'una malaltia, com deu ser la major part de les vegades. No em posaré on no em demanen. Escoltaré i pregaré. Si és una qüestió psiquiàtrica o psicològica, doncs primer que vagin als professionals que hi entenen. I si hi queda alguna cosa, que no hi veuen cap més explicació, doncs mira, demanarem a Déu que t´ajudi a sortir-ne». També ha dit que no pensa fer cap cerimònia cridanera i que, arribat el cas d´actuar, espera que li passin un formulari amb instruccions.

Estimats lectors, jo des d'ara em declaro fan de mossèn Puig i Bofill. La seva manera d'aterrar m'ha semblat d'una intel·ligència fina, conscient del segle en el qual li tocarà de treballar. En general, el descregut n'és perquè té la vida solucionada. En canvi, el que pateix s´agafa on pot. I quan les teràpies de la modernitat fan figa, el més normal és tornar a l'ignot. Entès, aquest més enllà, com aquell regne on el llenguatge és lliure, on la imaginació cura i el pal·liatiu és de franc.

Mossèn Puig i Bofill sap, però se'n guarda de dir-ho, que d'exorcista fa anys i panys que en treballa. En nom de la racionalitat, el segle XX i el segle XXI han deixat una pila de gent a la cuneta del progrés. Els psicòlegs tenen feina a mans plenes. I el papa Francesc, sap molt bé què es fa, ha volgut democratitzar la teràpia. Per tant, des d'aquí volem desitjar tota la sort del món a mossèn Puig i Bofill. Oberta la possibilitat de la possessió, més d'un desgraciat tindrà l'oportunitat de tractar-se, al marge de l'idioma tècnic dels terapeutes actuals.

Lacan va dir que la paraula cura. Ha estat discutit, però de moment no s´ha trobat res millor. Mossèn Puig i Bofill escoltarà i pregarà. No és poca cosa, si tenim en compte l´actualitat.