Potser Baltasar Picornell ha infringit la clàusula de confidencialitat de les audiències règies, o potser el Rei era conscient que un dirigent de Podem airejaria el seu manifest en pro de la reconciliació catalana. Amb el president del Parlament balear de portaveu, el monarca podia matisar després la transmissió de la seva oferta de diàleg.

Felip VI té molta plana a esmenar. El desmesurat discurs del Rei contra Catalunya del tres d'octubre es lliga al desafortunat missatge nadalenc d'idèntic caire, per no parlar de la intervenció davant del Fòrum de Davos contra els catalans en ple, arran d'«un intent de soscavar les regles bàsiques de la democràcia».

No existeixen precedents de la desqualificació integral i sistemàtica d'una part del territori, a càrrec del cap de l'Estat que l'abasta. Entre altres coses, perquè l'esmena a la totalitat comença ofenent els habitants d'aquesta regió que simpatitzen amb l'Estat en qüestió. Catalunya no només es mesura en els dos milions de persones que no volen ser espanyoles, sinó en els altres dos milions que se senten espanyoles però no volen deixar de ser catalanes, vegeu votants de Ciutadans i PSC. Pot assumir-se que els quatre dignes diputats del PP sobre 135 representen els votants catalans que anhelen ser només espanyols.

El Rei es va distanciar de la Catalunya que no té cap problema amb Espanya. El monarca al·lega que parlava per boca de Rajoy, i que al PP li interessava mantenir el conflicte en flames. A propòsit, una rebel·lió que en una dècada ha provocat menys incidents que una jornada de vaga del taxi a Barcelona.

Felip VI recorre a intermediaris, per desmarcar-se de les seves intervencions en el fragor de la independència que no es creien ni els que la van proclamar. El cap d'Estat s'entén amb Esquerra Republicana, la monarquia reposa en les seves contradiccions. Puigdemont és més dur de rosegar, perquè supera el monarca en ressò internacional. Benvingut sigui el diàleg, però cal evitar de totes totes que el Rei demani perdó.