Quan a la tardor comenci el nou curs universitari, les aules de la majoria de graus de llengua, literatura i filologia catalanes estaran mig buides. Són estudis que cada any tenen més oferta que demanda, fins al punt que en algunes facultats ja hi ha més professors que alumnes. Darrere d'aquesta situació hi ha un desprestigi de les humanitats, la diversificació d'estudis -l'oferta de graus és cada vegada més àmplia i competeixen per captar estudiants-, un retrocés en l'ús habitual del català, però també una mostra del desinterès cap al coneixement de la llengua.

Fa uns anys, l'exrector de la UdG Josep Maria Nadal ja va explicar que matricular-se a filologia era una garantia de trobar feina. A Secundària ja falten professors de català, però per optar a aquestes places els filòlegs no tenen cap preferència. Una mostra més -aquesta atribuïble a l'administració- de la poca importància que es donen a aquests estudis.

Em fan mal les orelles quan algú es deixa un pronom feble, em sap greu que la gent es caigui en comptes de caigui, o que vulguin votar sí o sí quan ho podrien fer tant sí com no. L'ús cada vegada més freqüent d'expressions manllevades d'altres llengües no és un bon símptoma per a la llengua catalana. I sense filòlegs, la seva salut empitjorarà.