Ens agraden els eufemismes, els circumloquis i no dir les coses pel seu nom més comú i comprensible, com si ens avergonyíssim de les evidències. I és el que passa amb la princesa alemanya Corinna zu Sayn-Wittgenstein des que vam conèixer la seva relació adulterina amb el rei Joan Carles I arran de l'accident que aquest va patir durant una cacera d'elefants a l'Àfrica. Una relació de parella llarga i consolidada, que va fer de la princesa companya freqüent en el seguici dels viatges reals i fins inquilina habitual de residències palatines pertanyents al patrimoni de l'Estat. El comportament del monarca, més propi d'un monarca absolutista que d'un rei modern, no va agradar a l'opinió pública, el rei va haver de demanar perdó (amb la promesa de no tornar-ho a repetir com els nens dolents) i poc després va abdicar en la persona del seu fill Felip per no comprometre el futur de la institució.

Durant dos anys, els protagonistes de l'escàndol van optar per portar una vida discreta. De la princesa alemanya no en vam tornar a saber res sobre les seves aventures ni sobre les, pel que sembla, importantíssimes gestions diplomàtiques que va fer en benefici d'Espanya (una versió que es va fer circular interessadament per llimar les arestes menys digeribles del succés). I del Rei emèrit vam saber de les seves freqüents estades a Sanxenxo per dedicar-se a l'esport de la vela al qual és molt aficionat.

Fins que l'excomissari Villarejo, un suposat extorsionador professional, va treure a la llum unes cintes en les quals la princesa acusava el rei emèrit de blanquejar diner negre i cobrar comissions a empreses espanyoles per l'adjudicació d'obres a l'estranger. En concret, la construcció de l'AVE a la Meca, un contracte milmilionari en què hauria fet valer la seva influència amb la casa reial de l'Aràbia Saudita, que el considera com un germà.

El rebrot de l'escàndol va comportar la recuperació del tractament eufemístic de l'antiga xicota del rei que va passar a ser al·ludida novament com a «amiga íntima» o «amiga entranyable» en comptes de les més apropiades denominacions d'«amant del rei», «estimada del rei» o «entretinguda del rei». Per no fer servir el més antic de «concubina», ja en clar desús tot i que encara no ha caigut del diccionari. En la seva divertida obra de teatre El carro de les pomes, el famós escriptor britànic Bernard Shaw utilitzava la paraula «estimada» per referir-se a l'amant del rei Magnus. I la descrivia com una senyora intel·ligent i amb bon humor que vivia en una dependència pròxima al palau reial. Més o menys com va fer durant anys la princesa Corinna.

Però la difusió de les cintes de Villarejo també va fer treure el cap al front republicà del Congrés. És a dir, Podem, PNB, Esquerra Republicana, PDeCAT (antiga Convergència) i Bildu, partits que han contribuït a donar una inestable majoria parlamentària el PSOE de Pedro Sánchez.

El PSOE, per tradició, és un partit republicà, però durant la Transició va donar suport a la monarquia que ens va llegar Franco, i aquí segueix entre dues aigües i amb poques ganes de tornar a les seves essències històriques. I menys encara amb un projecte separatista a Catalunya que pretén construir una república que posa en perill la integritat territorial de l'Estat.