Ja ho diuen que l'expectativa de fer vacances sovint genera més plaer que les mateixes vacances, que passen ràpid i on no s'acaben complint molts dels desitjos creats, i evidentment, no acabes mai fent ni una quarta part de tot allò que havies dit que faries. Quelcom semblant passa al sector turístic, que es passa mig any generant expectatives de com serà la propera temporada i mig any més comentant com ha estat, a excepció d'alguns anys considerats fenomenals, on tothom brinda amb cava per l'èxit assolit i pels rècords polvoritzats.
A falta de dades oficials, amb les quals no he cregut mai perquè no em consta que ningú compti veritablement els turistes, enguany s'ha instal·lat una percepció generalitzada segons la qual la temporada està anant per sota de l'any passat. No hi ha les mateixes cues, les platges no estan a rebentar, no cal reservar taula en molts llocs on sempre calia fer-ho, trobes allotjament a localitats on era impensable trobar una plaça si no ho feies sis mesos abans,... M'agradarà veure quin és el resultat oficial, perquè encara que sembli un acudit, si dediquessin una estona del seu temps a mesurar les xifres donades tots els anys anteriors, cada temporada el turisme creix una mitjana del cinc per cent i des dels anys setanta ha crescut tants cincs per cent que a hores d'ara no hi deu haver cap habitant del planeta que no hagi trepitjat Catalunya. Quan la política intervé en l'estadística sempre passa el mateix, que la fórmula de mesurar les coses aixecant el dit és la que preval.
Les percepcions són percepcions però no estaria de més que algun estiu sortissin les autoritats competents a dir públicament que hi ha hagut un nombre inferior de visitants amb relació a l'any anterior. I no passaria res, el sector turístic ho aprofitaria per reclamar més inversions i algun o altra benefici fiscal i aviat tornaríem a parlar de la temporada següent. Vaja, que vagi com vagi no anirà del tot malament, oi que no?
