Quan tot just han transcorregut dos mesos des de la triomfant moció de censura que va enfilar al poder el socialista Pedro Sánchez, ja han començat a sorgir els primers dubtes sobre la continuïtat del seu Executiu, amb els consegüents rumors d'avançament electoral a Espanya. Però no sembla probable.
Així, a les dificultats derivades de l'heterogeneïtat de suports que sostenen Sánchez o al fet que el PP, dirigit per un bel·ligerant Pablo Casado, conserva la majoria absoluta al Senat, s'hi ha afegit un factor que fa més imprevisible la legislatura: Carles Puigdemont, president de la Generalitat deposat fa nou mesos i tornat a Bèlgica, s'ha convertit en el dominador de l'antany fiable Convergència (ara, PDeCAT) i farà valer car el seu suport, per mantenir Sánchez a La Moncloa.
No obstant això, davant els pronòstics d'avançament electoral, no hi ha perill, perquè la majoria d'actors necessita temps per als seus propòsits i a gairebé ningú li convé ara unes eleccions generals. Mentre Casado ha de controlar els ressorts de la formació que presideix (llastada per la corrupció i amb símptomes de divisió interna, després de la no integració del sector sorayista, perdedor en l'últim congrés del partit), Ciutadans encara es troba noquejat per la seva mala estratègia davant la moció que va propiciar l'ascens de Sánchez... i el mateix Puigdemont necessita marge per llançar la seva Crida Nacional per la República, prevista per al mes d'octubre.
Més versemblant és que Susana Díaz aprofiti la bona marxa en els sondejos del PSOE per avançar les eleccions andaluses a aquesta tardor. I caldrà veure si Puigdemont fa servir una possible condemna contra els líders independentistes a la presó perquè el seu vicari, Quim Torra, forci comicis a Catalunya. Però res més alterarà el rumb de la precària nau de Pedro Sánchez. Per ara.
