02 de agost de 2018
02.08.2018

Operació Escòcia

02.08.2018 | 00:40

L'Scottish National Party (Partit Nacional Escocès), o SNP, es posa com a exemple d'independentisme aplegat en una sola formació política. És el model que voldrien per a Catalunya els promotors de la Crida Nacional per la República. Una organització nacional forta sota una sola direcció, i prou baralles.

A les eleccions al Parlament escocès del 2011, l'Scottish National Party va obtenir el 44,7% dels vots. Però gràcies al sistema electoral mixt, en part proporcional i en part majoritari, va aconseguir majoria absoluta de diputats. Amb aquesta majoria va anar a Londres a demanar el referèndum d'independència. El primer ministre britànic, David Cameron, va estar-hi d'acord i va fixar la data per al 2014.

Cameron tenia enquestes i pensava que la unitat del Regne Unit no estava en perill. Els resultats li van donar la raó. Va votar a favor de la independència el 44,7% del cens electoral. El 55,3% restant hi va votar en contra. La proposta va ser derrotada. És cert que les enquestes, durant unes setmanes, amenaçaven amb la victòria del sí, però finalment va ser un miratge temporal. Alex Salmond, líder de l'SNP, va dimitir a causa de la derrota.

Dos anys més tard, el 2016, es van celebrar novament eleccions a la cambra escocesa. Hi havia expectació per comprovar els efectes de tot el que havia passat. L'SNP va tornar a guanyar, per una mica més del 44% dels vots. Una altra vegada el 44%. Va perdre la majoria absoluta per poc, i continua governant.

Eleccions del 2011, referèndum d'independència, eleccions del 2016: sempre una xifra entre el 44% i el 45% dels vots, amb independència de si la participació és molt alta o molt baixa. També és cert que abans del 2011 el nacionalisme obtenia resultats força menors, i que no sabem quin serà en eleccions futures l'impacte del Brexit, si arriba a consumar-se.

A les eleccions catalanes del 2012, la suma de CiU, ERC i CUP va ser del 48%. Caldria restar-hi un parell de punts atribuïbles a Unió, segons es va veure més tard. A les del 2015, amb CDC i ERC coalitzades a Junts pel Sí, aquesta formació i la CUP van sumar el 47,8%. A les del 2018, amb els dos principals partits novament per separat, van sumar el 47,5%. En aquesta forquilla es mou l'independentisme, que governa gràcies a les moderades imperfeccions de la llei electoral. El dubte és si la unificació crearia nous independentistes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema