04 de agost de 2018
04.08.2018

El «qui» i el «què»

04.08.2018 | 01:24

En la cosa independentista, complicada d'entendre, el «qui» comença a pesar més que el «què». Tard o d'hora havia de passar: pesa més si la promou Carles Puigdemont o Oriol Junqueras, que no pas que vagi endavant amb independència –valgui la redundància– de líders. Perquè, al capdavall, la causa nacional amaga una lluita de poder fins ara soterrada, camuflada, amortida amb sordina. Un combat partidista –no pas de país, que ningú no s'enganyi– que s'intensificarà els propers mesos. Després d'una tardor de judicis i commemoracions d'una nova diada pàtria, l'u d'octubre, al maig arriba una nova prova de foc: les eleccions municipals. I aquí, els partits s'hi juguen moltes garrofes: molts càrrecs, molts pressupostos –de més petits i de més grans–, molt poder. Fa la sensació que el nou moviment que lidera Puigdemont ha nascut per mantenir la tensió política ben alta fins a la primavera, amb l'esperança que l'elecció d'alcaldes i regidors es faci en clau d'autodeterminació sí o no, de república sí o no, d'Espanya sí o no. Res de relaxar-se; res d'intentar asserenar els ànims (que hi hagi presos no ajuda, lògicament). S'ha de seguir «fent república», encara que sigui en el pla imaginari, perquè, en el real, Catalunya continua essent una autonomia –amb molta més personalitat que la gran majoria, però una autonomia al capdavall– i continua tenint Rei, agradi més o menys. En aquest contex, si hi ha eleccions al Parlament abans d'hora també serà per mer càlcul electoral –de moment el president Quim Torra ja pressiona la CUP perquè doni suport als pressupostos de la Generalitat amb l'amenaça de comicis anticipats els comptes fracassen. La independència és l'objectiu comú que els partits pro república mantenen inalterable en el seu discurs; ara, més enllà d'això, no comparteixen massa res més, excepte les ganes de poder. A partir d'aquí, del que es tracta ara és de deixar clar qui és el millor i, sobretot, qui és el pitjor. Aquests dies ha tocat el rebre a ERC, víctima propiciatòria dels Comitès de Defensa de la República. Una formació que es defineix «republicana» i «catalana» i que té la patent de l'independentisme –a ERC ja ho eren quan ningú més no ho era– ingressa en la llarga llista de traïdors a la pàtria.

Es tracta de qui, no de què.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema