Els polítics retallen. Estàvem en crisi i calia retallar als treballadors per sortir-se´n. Entremig, va sorgir la brama de la bombolla de la construcció indiscriminada. Consumada arreu d´Espanya. La fal·làcia dels economistes. Qui ha demanat comptes als constructors que van abandonar urbanitzacions i pisos i pisos a mig fer? Ningú. La llei empara l´especulació. Ara sembla que a Aiguafreda, a prop de Begur, retornen els tambors de la misèria. La nostra costa està saturada, al 2018 cap alcalde no hauria de permetre que es malmetés res de la costa. Qui ho permet? Qui paga? Qui cobra? Com pot ser que, encara ara, hi hagi algú de l´administració que vulgui passar a la història com un sever especulador? La costa és de tots -mai no ha estat dels polítics- és un territori trinxat durant dècades per culpa de polítics de tota mena -a la costa no hi ha ideologies, només interessos. Qui suca és un fenomen. Omertà exquisida i rústica. Entenem que l´Empordà és una font d´ingressos. Per fer què? L´antic concepte de vida, ja sigui als aiguamolls o en cales encara per rebentar, implementa la decidida idea de l´especulació. La legalitat no té en compte el territori. Els alcaldes que accepten derruir el país son uns miserables. Gent que, un cop se´ls desencavalca del poder, esdevenen herois de la mala gestió. El poder hauria de servir per reordenar i no per desmuntar el territori per obtenir guanys de curta tirada. D´aquesta mena de malànimes n´hem tingut masses. Obtusos que no prioritzen el benefici de la població. Fantasmes que han seguit als potentats, servils amb el amos i que creuen que l´especulació turística és infinita. Aiguafreda no s´ha de tocar. Ha de ser un espai per la gent.
