05 de agost de 2018
05.08.2018

Bella i lliure

«La llengua és no només el que som i hem estat, sinó tot el que podem ser. No és bona idea posar-li vedats, prohibir l´insult i la blasfèmia...»

05.08.2018 | 06:00

Fa molts anys, la tele entrevistava un alcalde de la Castella profunda i aquell bon senyor, en comptes d´expressar-se en el dialecte cereal –que és precís i fulminant fins i tot quan és mesurat– ho feia en la neollengua que parlen els directors generals, una xerrameca petulant, poc indicada si no tens pràctica a entabanar l´auditori. Quan un sucumbeix a les suposades gràcies de la correcció política ho fa pel mateix que alguns periodistes trufen les seves notícies amb girs gastats i falques a granel. Per mandra i por. Per no explicar el que has d´explicar i que intenta esmunyir-se entre els dits, deia Josep Pla.
Un altre savi, Victor Klemperer (Lingua Tertii Imperii), presumia d´haver après a desxifrar els parts de guerra nazis. Si deien que els soldats alemanys lluitaven valerosament és que es replegaven (no en va era un especialista en Voltaire). Els gabinets de premsa del III Reich eren afiligranats, exquisits: al Berlín olímpic de 1936 havien de seduir la premsa estrangera. A la premsa nacional l´encarrilaven mostrant-li el garrot. Del que s´infereix que la llengua és no només el que som i hem estat, sinó tot el que podem ser. No és bona idea posar-li vedats, prohibir l´insult i la blasfèmia o intentar frenar el coet amb la mà, l´idioma és un fenomen magmàtic.
L´altre dia, una senyora va apunyalar fins a la mort el seu xicot a Lugones, Astúries. Em vaig quedar esperant a veure si hi havia alguna concentració de repulsa (els veïns deien que la víctima era una bellíssima persona i que anava amb males companyies, però això també ho diuen dels assassins, ells també són mandrosos). Però es veu que el mort no tenia el gènere apropiat (i quin és?). I la solidaritat no la va aconseguir. Posar-li regnes a la paraula és mala idea: una juevada no deixa de ser-ho perquè sigui el seu autor un cristià vell. Stalin ja va fracassar tractant d´imposar la bellesa del rus al cabestre soviètic. Els ballarins russos de gira s´acostaven a Xile només per poder sentir un vell exiliat rus-armeni que parlava com un personatge de Txékhov. I els comprenc.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema