Un sistema de protecció social digne de tal nom ha de tenir prevista l'empara de totes aquelles persones treballadores que, volent treballar i no tenint l'edat de jubilació reglamentària, sigui per causa d'accident o per causa de malaltia, no poden fer la seva feina o ni tan sols tenen capacitat per desenvolupar qualsevol tipus de treball. I l'organisme o administració responsable de donar tal protecció és la Seguretat Social, per mitjà d'un procediment en el qual participa el sistema públic de salut i la inspecció mèdica, que en el cas de l'autonomia catalana està en mans de o s'exerceix per l'ICAM (Institut Català d'Avaluacions Mèdiques).
Molt sovint es pot constatar el fet que persones que han estat controlades i tractades per la sanitat pública, que han esgotat el temps màxim d'incapacitat transitòria (dotze mesos) i fins i tot la corresponent pròrroga de sis mesos, sense que estiguin en condicions per reintegrar-se a la feina, es veuen abocades a un llarg calvari que comença amb una denegació de qualsevol grau d'invalidesa, la impossibilitat de tornar a treballar a l'empresa, i tràmits administratius i judicials fins arribar als tribunals de justícia. I dic calvari perquè la persona que realment està afecta de limitacions importants i malalties i seqüel·les que no li permeten treballar en la seva professió o ofici, desprès de fer la corresponent reclamació prèvia i la posterior demanda judicial, haurà de passar, habitualment, com a mínim un any sense ingressos de cap mena fins que es dicti sentència.
I el tema judicial mereix comentari a part. No és suficient l'existència de limitacions justificatives d'una invalidesa, cal demostrar-ho, extrem que implica que la persona afectada acudeixi al judici amb advocat i pèrit mèdic. L'INSS també assisteix al judici corresponent per mitjà d'advocat i pèrit mèdic. Però observeu una petita diferència, l'INSS pleiteja «gratuïtament» amb diners públics, mentre la persona treballadora ho ha de fer a costa seva. I encara una altra observació: els jutges, massa vegades, donen preponderància o un plus de credibilitat al peritatge de l'INSS en detriment i menyspreu del peritatge aportat pel treballador. I aquest fenomen, que considero injust i impropi d'una justícia imparcial, objectiva, produeix un desequilibri inacceptable entre dues parts, quasi sempre a favor de l'INSS.
Caldrà repensar el sistema de tramitació i reconeixement d'invalideses, per evitar arbitrarietats i facilitar solucions justes i econòmicament assumibles, tot perseguint el frau i la simulació, vinguin d'on vinguin. Ni tot el que fa l'administració està malament, ni tothom que acut, per consell mèdic, a un procés d'invalidesa pretén enganyar i viure del cuento. Hi ha molta feina a fer, partint des de la responsabilitat dels metges que atorguen baixes i mantenen aquesta situació mesos i mesos, passant per l'ICAM, que no ha d'actuar com un organisme amb directrius economicistes, sinó amb ètica i professionalitat i acabant als tribunals, que han de decidir amb objectivitat i la màxima objectivitat i justícia.
