A diferència del que exposava el Sr. López de Lerma en aquestes pàgines fa uns dies, en relació a la situació dels refugiats, jo crec que la solidaritat no té límits. Ho deia també recentment el papa Francesc, en relació a la situació dels refugiats, quan denunciava el silenci de molts i la «hipocresia dels qui no volen embrutar-se les mans». El papa deia que davant el sofriment dels refugiats, «l'única resposta és la solidaritat i la misericòrdia».
El Sr. López de Lerma comentava en el seu article el drama de l'arribada de pasteres a les costes de Grècia, Itàlia i Espanya, tot recordant-nos unes paraules de Jordi Pujol sobre la impossibilitat d'acollir tothom: «Aquí (per Europa) no hi cabem tots». Per això el Sr. López deia que «Europa no es troba avui en condicions de rebre infinitat de migracions massives», afirmant, a més, que «la solidaritat sempre ha estat un cant sense lletra».
Davant el drama dels refugiats, cal recordar que aquestes persones no deixen els seus països per gust o per turisme. Per això cal anar a l'arrel d'aquesta situació, per fer realitat una solidaritat sense límits. Si Europa invertís una part del que, al llarg dels segles, ha espoliat al Tercer Món i acabés amb la venda d'armes, els ciutadans que viuen en la misèria i en la guerra no haurien de deixar els seus països. Aquí hi ha l'arrel del drama dels refugiats: l'empobriment d'aquests països per part d'Europa, que ara mira cap a un altre costat, tot mostrant-se insensible als qui han de fugir en recerca d'una vida digna.
Fa dos anys, en el lliurament del Premi Carlemany, el papa recordà als polítics europeus que valors com «creativitat, enginy, capacitat d'aixecar-se i sortir dels propis límits», han format part des de sempre de «l'ànima d'Europa». Uns valors que Europa hauria de posar en pràctica per solucionar el drama dels refugiats, oferint als ciutadans del Tercer Món, pa, treball i sostre.
El papa recordava als dirigents europeus que «les cendres de la runa», després de l'horror de la II Guerra Mundial, «no van poder extingir l'esperança i la recerca de l'altre», en la reconstrucció d'Europa.
Per això remarcava que els fundadors d'Europa, Schuman, De Gasperi i Adenauer, «van posar els fonaments d'un baluard de la pau», amb aquell «ardent desig de construir la unitat», una realitat que avui sembla cada vegada més apagada. El papa ens alertava del perill de «caure en els nostres egoismes», quan només pensem en «construir recintes particulars», des de l'exclusió i la condemna d'aquell que és diferent. Francesc també ens recordava la situació actual del nostre vell continent, amb una «Europa cansada i envellida, on els gran ideals» que la van inspirar «semblen haver perdut força d'atracció». Per això el papa es preguntava (i ens pregunta també a nosaltres): «Què t'ha passat Europa humanista, defensora dels drets humans, de la democràcia i de la llibertat?».
Els grans pares d'Europa «van saber buscar vies alternatives i innovadores en un context marcat per les ferides de la guerra». D'ací que el papa ens convidava «a promoure la cultura del diàleg», que «implica un autèntic aprenentatge», per tal de «reconèixer l'altre com un interlocutor vàlid». Així podrem «mirar l'estranger com a subjecte digne de ser escoltat, considerat i apreciat».
El papa demanava construir una «societat integrada i reconciliada», per fer possible «la distribució justa dels fruits de la terra i el treball», que ha de ser un bé moral, per així crear «models econòmics més inclusius i equitatius» i passar «d'una economia líquida, que tendeix a afavorir la corrupció, a una economia social, capaç de garantir l'accés a la terra i al sostre».
En el seu discurs, el papa va demanar als polítics europeus un esforç per crear «treball digne, lliure, participatiu i solidari», així com també l'audàcia per «sortir a l'encontre de les ferides de l'altre», en compte de quedar-nos tancats en el nostre egoisme.
El camí per retrobar les arrels d'Europa, segons digué el papa, s'ha de fer «amb esperança i sense vana nostàlgia». Una esperança que creï condicions dignes per a la gent que viu en la pobresa i així no hagi de deixar casa seva.
El discurs del papa Francesc en rebre el Premi Carlemany 2016 hauria de remoure les consciències dels polítics europeus, per tal de fer possible una solidaritat sense límits, retornant als països del Tercer Món una part del que Europa els ha espoliat. Com ha dit recentment l'arquebisbe Joan Josep Omella, «és un deure clamar per una ètica dels intercanvis econòmics i financers», que faci possible una solidaritat sense límits.
