A les darreres eleccions generals l´ascens de dues noves formacions polítiques com Podem i Ciutadans semblava que podria lesionar els interessos del bipartidisme que governa l´Estat espanyol d´ençà de les primeres eleccions democràtiques. Mentre la formació de Pablo Iglesias aconseguia molt vot desencantat dels socialistes, els d´Albert Rivera superaven la trentena d´escons, lluny però dels pronòstics de les enquestes.
Al final el PP formà govern en minoria amb el suport extern de Cs. Mentre el PSOE patia una greu crisi interna amb la destitució de Pedro Sánchez com a secretari general. El panorama era molt llaminer per a les forces noves que havien arribat a les corts. Però els gravíssims errors de Podem menyspreant tot allò que feia flaire socialista, deixava Ciutadans com l´únic partit emergent.
Els taronges van fer bandera de la regeneració política i mentre els populars sagnaven per tots costats davant un terrabastall de casos de corrupció a Madrid, Múrcia i València, Albert Rivera aprofitava l´ocasió per presentar-se com el nou Adolfo Suárez de la política espanyola. Les enquestes el situaren fins i tot com el líder més ben valorat i el partit com el més votat en cas d´unes eleccions avançades.
La sentència del cas Gürtel va precipitar els esdeveniments. Una moció de censura portava a la presidència del govern un Pedro Sánchez amb només 84 diputats. Aconseguí el suport de les formacions d´esquerres, el PNB i els independentistes bascos i catalans. Només podia salvar el PP la dimissió de Mariano Rajoy, però el gallec va preferir perdre la votació i passar a l´oposició. Immediatament va abandonar la política activa.
Hom té la impressió que el PP era conscient que necessitava uns anys d´oposició per tal d´encetar una etapa amb cares noves i sense la motxilla de la corrupció. Ja no aguantava més la pressió de l´oposició, els mitjans de comunicació i la societat en general. Mentrestant, el PSOE vivia uns moments en què les enquestes el situaven com a quarta força política en intenció de vot. Arribava al govern coix, ple de nafres i amb la llosa dels vots independentistes.
Però l´operació afavoria el bipartidisme sense cap mena de dubtes. El PSOE es menjava Podem en una operació en què assoliren els vots d´Iglesias sense pràcticament res a canvi. Per la seva banda, Ciutadans restava del tot descol·locat i va baixar en picat a totes les enquestes. La moció de censura al final afavorí els interessos del bipartidisme i mentre el PSOE intentarà consolidar-se a La Moncloa, el PP des de Génova jubilarà uns quants elefants polítics.
Ara Pedro Sánchez podrà gaudir de la confiança dels barons socialistes com Susana Díaz i intentarà convèncer els espanyols que és un bon governant. En el seu haver compta la formació d´un equip que té alguns ministres molt interessants. Per altra banda, Pablo Casado s´imposà a la vella guàrdia popular i avui marca l´agenda política des de l´oposició. Ha situat el PP en una dreta clara i compta que el tema territorial de Catalunya i la seva política migratòria li pot donar molts vots. Només el tema del màster li pot aigualir la festa. El Suprem tindrà la darrera paraula i segons com es pronunciï difícilment Casado podrà mantenir el càrrec. El disseny fins aquests moments era fantàstic, però el seu màster i fins i tot la seva carrera de dret poden posar fi a la seva carrera política.
El bipartidisme de moment no morirà. El PP i el PSOE es retroalimenten i entre un alt càrrec socialista madrileny i un de popular hi ha molt poques diferències. Hi ha molts interessos a la capital per tal que es mantingui l´alternança política entre els dos vells partits. De moment a l´Estat espanyol ningú parla de la gran coalició com a Alemanya, però en unes properes eleccions res és descartable. Només el pas de Casado per la Universitat Rey Juan Carlos fa tremolar els fonaments.
