Ja hem entrat de ple en el temps de la calor. O, més ben dit, ja ha arribat el ple de la calor.

En els temps antics, quan encara no es parlava de cap canvi climàtic, ni hi havia aires condicionats, ni era imaginable que es poguera patir fred en la canícula, i el bon estar el marcava la fresca, frescor o frescoreta -uns mots sensacionals que estan caient en desús-, el ple de la calor començava per Sant Jaume, tenia el seu punt màxim el dia de Sant Llorenç, el pobre santet que socarraren en una graella, i arribava fins a la Mare de Déu d´agost. Temps de festa feliç i de calor contenta.

Ara, d´aquest oratge festiu, els gurus que anuncien el temps com la pitonisa de Delfos visionava el futur, en diuen una «onada de calor», fent-nos imaginar un tsunami invisible que ens arriba del desert abrasador, quan no en forma d´un vent de ponent crematori. Imagineu una onada de calor mullant-nos tots suats de cap a peus? Angoixant!

Així, una part del personal que fa vacances, per bé que estiga a la platja i en remulla, se sent aclaparat de tanta ardor ambiental, mentre que una altra creu, pel mateix motiu, que es troba en una mena de paradís mariner i se sent «la mar de bé» socarrant-se al sol. Així va la cosa quan arriba agost i la gent de terra endins busca la mar mediterrània per bronzejar-se el cos i sentir-se com déus o divinitats de l´antigor clàssica: no de marbre blanc, sinó de bronze daurat.

Com a remei tradicional a les calorades d´agost, els que vivim a la vora de la mediterrània tot l´any tenim, tanmateix, la millor solució. Quina? La de fer una bona sesta havent dinat, i no posar-se a fer una becadeta davant d´un aparell refrigerador. En aquest cas, com en tants altres, la solució clàssica és més confortable i econòmica. I passa per fer una sesta plàcida en un amable racó ombriu i silenciós, on córrega un airet refrescant, siga al natural o gràcies a un modest ventilador. Quin grandíssim invent, el de la sesta mediterrània, quan arriba aquest temps calorós, especialment per als que els agrada vetlar. Perquè d´estiu -si s´està de vacances-, el millor és això: vetlar de nit a l´aire lliure, i mantenir-se despert de matí per fer una ben dormida migdiada després de dinar.