Mentre passem un estiu de xafogor que sembla sortit de la pel·lícula Dune, amb aquell planeta desèrtic anomenat Arrakis, habitat per cucs gegants i gent que vivia a les catacumbes, la vida i la política segueixen. Tenim una Catalunya diversa que creia en un referèndum unilateral convocat i participat per una part de la societat, que es va indignar amb l'actuació policial per reprimir-lo, i que viu en un bucle sentimental que xoca amb la realitat de les promeses fetes, sense tenir poder per fer-les reals, amb poca autocrítica social i dels mitjans, per cert.
Tenim una altra Catalunya, que es va preocupar molt per la celebració d'un referèndum unilateral i els fets posteriors al Parlament, i que ha fet créixer una opció oposada a aquesta via, com és Ciutadans, que van guanyar les darreres eleccions al Parlament, sense opció de governar. Tenim altres Catalunyes, la del PSC, federalista, més pragmàtica, arrelada a les ciutats, la dels Comuns, que reclama polítiques socials àmplies. Són opcions que intenten polítiques de redistribució social, i vèncer el bucle infinit, de roda de hàmster, que tenim a casa nostra.
Els canvis socials i econòmics són profunds. Hi ha una realitat important: l'emigració s'ha de regular d'una forma lògica, com han fet altres societats al llarg de la història, sense utopies d'esquerres i sense alarmismes xenòfobs i reaccionaris. El turisme és un dels nostres motors, però no creixerà eternament, sobretot quan hi ha competidors que recuperen i ens treuen quota de mercat: Turquia, Tunísia o Portugal, amb la seva política fiscal -un país meravellós, per cert-, que es posen les piles. Hi ha una Catalunya empresarial, i no només de grans grups, sinó d'empresaris mitjans preocupats, i que poden fer-ho, que abandonen casa nostra, farts de la paràlisi, per posar la seu social a València, Mallorca, l'Aragó, Madrid o Andalusia. És una situació estranya i perillosa, un Quebec 2.0 -empreses aquí, pagament d'impostos allà- que afecta les arques de la Generalitat. Que ens afecta a tots, amb menys oferta laboral, amb menys mercat d'empreses. Cal intentar redreçar la situació, i això passa per oferir polítiques reals a la ciutadania. Cal governar i solucionar els problemes que ens afecten, més enllà del debat nacional, ple de retòrica i de propaganda constant a les xarxes.
Tindrem cites electorals aviat. Potser a la tardor. Perquè els nostres dirigents van entrar fa temps en una dinàmica en la qual la realitat no s'ajusta a allò que prediquen. I la realitat, tossuda, ens passa comptes a tots.
