Serà casualitat que els taxistes hagin protagonitzat jornades de violència a la Barcelona d'esquerres, o contra un país en què excepcionalment governa el socialisme. Serà el mateix atzar que regeix la selecció de les seves emissores preferides. Més perillós resulta que l'ajuntament progressista barceloní o el Govern de Sánchez en ple es lliurin bavejants als empresaris del taxi. Fa vergonya l'esbombat èmfasi que és un treball duríssim, enunciat indubtable davant del periodisme però que podria molestar ocupacions més esforçades. ¿Hi hauria més amos de taxis que es farien empleats de Ryanair, o viceversa? Les kellys són treballadores reals i no han parat ni un dia per fer mal al conjunt dels seus conciutadans.
El dolent de carregar contra Airbnb és que defenses els hotelers. Si denigres la farsa col·laborativa d'Uber, t'alinees amb taxistes que confonen muntar una falsa vaga, duta a terme sense control ciutadà i presentada com una reedició del 15-M. Enxampat en contra direcció, el Govern Sánchez busca un taxi lliure. Descarrega el problema sobre les regions, en la línia de desentendre's dels problemes que tan excel·lents resultats li va oferir a Rajoy.
El país està habituat a la prostració del Govern, encara que la delegació al taxi aporta una variant nova. Si la patronal d'aquest servei públic disposa de solucions inevitables per a l'ordenament urbà, només ha de presentar-se a unes eleccions i mesurar els seus suports. En la configuració actual, els taxistes són consellers delegats d'ells mateixos, i ni tan sols les seves estadístiques adverteixen un diferencial econòmic negatiu amb la mitjana de la població. La lluita per preservar el seu negoci és tan honrada com la vocació dels clients per no pagar quantitats desmesurades, a canvi d'un trajecte ínfim. A propòsit, algun taxista ha contractat Airbnb?
