D'aquí a pocs dies, els amants de l'Aigua de Vilajuïga podran tornar a degustar-la gràcies al fet que la família Grífols va evitar la seva desaparició. Han invertit més de 5 milions d'euros en el rellançament d'una marca amb un èxit comercial que havia anat a la baixa però que donava prestigi al municipi empordanès. La tornada al mercat d'aquesta característica «aigua d'agulla» coincidirà amb una ampliació de capital del Joventut de Badalona, un històric del bàsquet que ha estat a punt de desaparèixer en una competició cada vegada més devaluada i on molts clubs pateixen per sobreviure. Els Grífols també estan darrere d'aquesta operació.
Per què hi ha empresaris que inverteixen en operacions que aparentment no tenen cap mena de sentit econòmic? Em recorda al que fa uns anys va fer la família Simon, la dels endolls. Van tancar la fàbrica de la carretera Barcelona de Girona en el marc de l'operació urbanística associada a l'arribada del TAV a la ciutat. Aleshores, la companyia, en plena expansió, obria fàbriques a mig món i la lògica empresarial aconsellava traslladar la producció de Girona al nord d'Àfrica. No obstant, van decidir construir una gran fàbrica a Riudellots. El compromís dels empresaris amb el seu territori més proper és un dels majors actes de responsabilitat social que poden fer.
