Aquella tarda de diumenge, era estiu, jugàvem en els topalls d'una via morta de l'estació. Els topalls es podien atacar per la cara nord, una abrupta vertical, o per la cara sud, una suau pendent. Vaig trepitjar malament i vaig caure de costat a terra. Vaig parar el cop amb la mà i una punxada de dolor em va travessar el canell. Amb aquest dolor a sobre, vam anar a veure al cinema de la parròquia, Los últimos días de Pompeya, una de romans. La pel·lícula era molt avorrida, excepte per l'erupció apoteòsica del volcà, l'únic moment en què vaig aconseguir oblidar-me del dolor punyent al canell. Una escena se'm va gravar per sempre: un patrici -porta túnica fresca i blanca- surt de casa seva mentre plouen pedres, cendres ardents i calamarsa ensofrada. Amb cara d'haver-se oblidat alguna cosa, torna a entrar a casa seva i surt carregat amb uns atuells d'or. Però la llinda es desploma i l'aixafa. Punt final.

No sé si el segle I va ser molt apocalíptic o es van prendre l'erupció del Vesuvi com un desastre natural. Tot i així hi havia malastrucs que llegien els senyals: les truges parien garrins amb ungles d'esparver. Com que ara regna la ciència -això diuen- sembla ser que la fi del món -en fascicles- s'ha produït el 2 d'agost. Aquest dia vam consumir el que quedava del pressupost de recursos naturals per a tot l'any. La resta ens el prestarà l'únic banc disponible: la mateixa Terra. A crèdit. Necessitem 1,7 planetes i només en tenim un, encara que no sé com es fa servir un 0,7 de planeta, potser ens toca un esfera de ferroníquel i a veure com plantes aquí pastanagues, albergínies i alls tendres. Hi ha sequera a Alemanya i Gran Bretanya i fa més calor a Hèlsinki que a Borriana: els senyals.

La fi del món no és greu. Ni encara que només sobrevisquessin els suïssos. No és greu si, mentre arriba, saludes els veïns, llegeixes un bon llibre, tens a prop el ventilador, acaricies la teva dona, el gat, els teus fills, i aprens a fer un bon mojito. El dilluns següent a la meva caiguda a l'estació la senyora Higinia em va fregar el canell amb oli d'oliva i els tendons van tornar al seu lloc. Va ser un moment de rar plaer. Els desitjo un complet alleujament.