Qui més qui menys va apartant algun llibre per llegir o rellegir durant l'estiu, quan tots el tòpics diuen que disposarem de més temps i potser fins i tot d'una passió renascuda per la lectura. El president de la Generalitat, Quim Torra, és un habitual lector que va convertir la seva afició en la seva professió quan va decidir dedicar-se a l'edició de llibres. Diuen les cròniques periodístiques que Torra s'ha reservat per aquests dies alguns llibres biogràfics sobre Kennedy i Churchill. Torra no amaga la seva admiració per la figura del polític anglès com ho va demostrar quan va aparèixer a la cloenda de l'Assemblea del PDeCAT lluint una fotografia de Churchill. Això li va provocar una reprimenda pública irada de la CUP, que li va recordar l'acarnissament amb què Churchill va respondre els moviments d'independència dins de l'Imperi Britànic. L'avantatge de Torra és que sabem moltes de les coses que pensa pel que ha anat escrivint en els seus articles, on ha descrit com el seu pare li explicava com ell i el seu avi encenien la ràdio per escoltar la BBC durant la Segona Guerra Mundial i conèixer l'evolució del conflicte i com de forta era l'esperança que transmetia la posició de resistència expressada en els discursos de Churchill. Torra vol ser el Churchill que diu als catalans « we shall never surrender». Però per això necessita una amenaça a l'alçada de la resposta que demana. Deia J.F Kennedy -un altre dels polítics als que dedicarà temps el president Torra- que «el gran enemic de la veritat no és la mentida, deliberada, artificial i deshonesta, sinó el mite persistent, persuasiu i poc realista. Massa sovint ens aferrem als clixés dels que ens han precedit. Sotmetem tots els fets a un conjunt prefabricat d'interpretacions. Fruïm de la comoditat de la opinió sense la incomoditat del pensament». Doncs això: acció o reflexió?
