En aquest període d'estiu on abunden els successos i minven la resta de notícies, enguany, hem tingut novetats interessants. Aquests darrers dies han aparegut als mitjans de comunicació notícies que evidencien que alguna cosa es mou a casa nostra i que hi ha un cert corrent de fons de reflexió sobre el futur de la Costa Brava i sobre el nostre model paisatgístic, urbanístic, turístic, social i econòmic.

Com si ens trobéssim en un temps nou després d'anys de crisi que ens faci reflexionar sobre cap on ha d'anar el nostre territori.

En concret són tres les notícies que han aparegut en el darrer mes, i que apunten a aquesta reflexió.

La primera es va anunciar a finals de juny i va ser una de les primeres decisions del nou Govern espanyol. El gabinet de Pedro Sánchez va decidir crear una àrea marina protegida pel corredor de cetacis al Mediterrani. Amb aquesta decisió s'acabava amb les prospeccions petrolieres al litoral català, valencià i balear que s'havien iniciat els darrers anys del govern de Mariano Rajoy. Aquest decisó afectava de ple la Costa Brava -en especial el cap de Creus- i el seu model turístic. Tota la primera línia de mar quedava blindada en benefici de la fauna marina i de l'ecosistema aquàtic. Per tant, es protegia una franja important del nostre litoral. Concretament, entre 75 i 85 quilòmetres d'amplada de la costa cap a dins del mar i, de llargada, de Portbou a Xàbia. Uns 46.345 quilòmetres quadrats. A més, aquest espai s'inclou a la llista de Zones Especialment Protegides d'importància pel Mediterrani.

Aquesta notícia té una enorme importància per al futur de la nostra costa ja que significa també una gestió més estricta d'aquesta franja litoral.

La segona notícia va aparèixer a finals de juliol. La Diputació de Girona, amb el lideratge del Patronat de Turisme Girona-Costa Brava, presentava la candidatura que la Costa Brava esdevingui reserva de la biosfera per la Unesco. I convertir-se en el tercer territori a aconseguir-ho després del Montseny i les Terres de l'Ebre. Aquesta iniciativa que té l'antecedent de la proposta de fer de l'Empordà reserva de la biosfera, abraçaria 70 municipis de l'Alt, el Baix Empordà i la Selva. Tots els de costa i alguns de l'interior. I es basaria en el 33% del territori gironí que està protegit. Aquesta distinció compremetria tots aquests municipis amb la sostenibilitat i significaria un abans i un després per l'aposta ecològica dels actors econòmics de la Costa Brava. El reconeixement comporta una aposta pel cultiu ecològic, per la pesca sostenible, pel reciclatge, per la bona gestió dels recursos hídrics, etc. Una aposta decidida per una destinació turística i un model territorial molt més compromés amb el paisatge i el territori.

Una distinció que estrictament no obliga a res però que sí que demana un compromís amb el que representa ser reserva de la biosfera.

La tercera notícia és de fa pocs dies i també evidencia que alguna cosa s'està movent a casa nostra. El cap de setmana passat es va presentar la plataforma SOS Costa Brava, que agrupa divuit entitats ecologistes i que beu de l'exemple de l'exitosa Salvem l'Empordà. Apareix just quan després de la crisi econòmica comencen a aparèixer nous projectes urbanístics que signifiquen la construcció en algunes de les poques zones de costa no construïdes que queden a la Costa Brava. Hi ha diversos projectes que s'han reactivat en els darrers mesos en diverses poblacions del litoral gironí.

Les tres notícies ens posen sobre la taula el debat de la Costa Brava després d'anys de crisi econòmica. Ens posen davant del mirall. I ens obliga a debatre sobre el model turístic i el model territorial, d'un sector, el turístic, que ha tirat de l'economia en aquests anys de crisi i que cada cop serà més important en un món amb cada cop més turistes.

Durant anys hem cregut que es podia tenir tot, però això cada vegada és més difícil. Ha arribat un moment en qué el territori haurà de decidir per quin model opta. Tot apunta que s'optarà per diferenciar la destinació a través de l'aposta pel paisatge, per la qualitat, per la cultura, la gastronomia, la natura i la sostenibilitat. Però això també comporta algunes renúncies. No vol dir que no es puguin fer aquelles infraestructures que siguin necessàries per al desenvolupament de les comarques gironines. El que no es pot és voler apostar per la sostenibilitat i alhora per acollir com més infraestructures millor. Caldrà fer una aposta clara i intentar mantenir-ne la coherència.

L'aposta per la sostenibilitat i el paisatge diferenciador és tranversal en les principals destinacions mundials. I per sort, tenim els ingredients per poder fer-la.

En tot cas, benvingut el debat. I caldrà estar a l'espera de les properes notícies. Espero que el ritme es mantingui després d'un mes tan prolífic informativament parlant.