El Molt Honorable Joaquim Torra ens ha fet saber que la prioritat de la legislatura és que Madrid reconegui el dret a l'autodeterminació. No hi ha res de més important. El president espanyol pot estar ben content perquè no ha d'entomar la patata calenta de la independència. A la prioritat establerta, Sánchez sempre té per resposta la millor jugada: un Estatut. Un de nou o el del 2006 sense esmenes. És el gran favor que li han fet i per això ha pogut anar de vacances ben tranquil, amb la qüestió catalana ben arreglada. De fet, no és cap secret que no compta amb prou suport parlamentari per fer reconeixements d'alta volada i la legalitat escrita a Madrid tampoc no reconeix aquell dret. En tot cas, l'escletxa l'hauríem de trobar en els tractats internacionals signats per l'Estat però no hem vist Torra pressionant l'ONU, ni tampoc s'ha mogut Puigdemont, més enllà del Twitter. Aquell Estatut del 2006 considerava en el preàmbul que Catalunya és una nació i si el tema el tornessin a posar sobre la taula, tornaríem a les discussions de fa més d'una dècada, les que suposadament van engegar el Procés, segons la litúrgia convinguda. Com que no tenim res més important a fer que esperar que Madrid reconegui el dret a l'autodeterminació, el Parlament també fa vacances fins al 2 d'octubre, saltant-se tres dates importants, com són l'aniversari dels fets de la Rambla de Barcelona, la Diada i l'aniversari del referèndum. Dels fets de la Rambla, s'ha engegat una campanya de desinformació que està fent forat, amb tot de suposicions que passen per verídiques. La Diada té per objectiu reclamar el mandat de l'1-O però, com és sabut, l'endemà cal fer guerra sobre el nombre d'assistents, esperar la gigafoto i la portada del New York Times, sense que la mobilització produeixi mai cap resultat concret. I l'aniversari del referèndum ens hauria de servir, almenys, per recordar les soflames abrandades dels líders independentistes assegurant que declararien la república l'endemà de l'escrutini. De tot plegat, se'n diu fer baixar el suflé. Per centrar la parròquia processista, la prioritat és fer-nos veure que pels carrers no s'hi pot estar. A part dels encaputxats arrenca-llacets, es promou el desprestigi dels CDRs. Fent propaganda dels extremistes, exagerant les seves accions, el gruix de la població adopta posicions centrals, assenyades, preludi d'una rentrée que tindrà com a plat principal si acceptem l'Estatut del 2006 sense esmenes, un sant-tornem-hi que no disgusta ni el PdCat ni la cúpula d'ERC.