El papa Francesc acaba de descobrir que la pena de mort, vigent fins ahir al Catecisme, resulta del tot inadmissible. Si a l'Església, que compta amb la inspiració de Déu, li ha costat vint segles adonar-se d'aquesta obvietat, no pot estranyar-nos que en països tan avançats com els Estats Units segueixi havent-t'hi cambres de gas i cadires elèctriques i injeccions letals. Com que un és de molt imaginar, tracta de representar-se el Papa argentí en la solitud de la seva cel·la. Aquí el tenen, assegut, mirant potser per la finestra mentre rememora els temps en què als seus cardenals no només els semblava bé el garrot vil, sinó que ells mateixos, amb les seves pròpies mans, practicaven els turments propis de la Inquisició, els poltres de tortura trencaven els cossos dels infeliços penats. Potser li vingui a la memòria l'entusiasme amb què la jerarquia catòlica va donar suport als crims de Franco, de Videla, de Pinochet...

Deu ser dur haver estat tants segles en l'error. Dur per la fe, però també per la raó. L'Església, de tant en tant, s' aggiorna (s'actualitza) per col·locar-se a l'altura del temps. L' aggiornamiento es va posar de moda amb Joan XXIII i Pau VI, en el Concili Vaticà II. A la meva família, que era molt vaticanista, hi va haver gran content amb l'arribada de la modernitat a la missa de dotze. Recordo haver-li preguntant al meu pare per què, si ara estaven tan alegres, no havien mostrat cap tristesa abans de les reformes.

- No facis preguntes incòmodes -em va dir.

Vaig entendre aviat, en fi, el que entenien per preguntes incòmodes a casa meva, de manera que vaig començar a fer-les fora, on tampoc em van rebre amb els braços oberts. Preferim les respostes a les preguntes, perquè les respostes en general són inofensives. Dos i dos són quatre i cinc per cinc, vint-cinc. En altres paraules, i com acaba de dir el Màxim Pontífex, «la dignitat de la persona no es perd ni tan sols després d'haver comès crims molt greus».

Visquin les respostes.

Ara bé, què hauria passat si el Papa, en comptes de respondre, s'hagués preguntat públicament per què Déu no va il·luminar els seus antecessors durant aquests vint segles?