A l'agost, potser per la persistència de la calor, l'atenció es desemmandreix i papalloneja d'un assumpte a un altre sense parar-se massa en cap. Fins fa uns anys, estava convingut que a l'agost no passés res digne de menció, llevat de l'agafada ritual d'algun torero. Els polítics deixaven de discursejar i de ficar-se els uns amb els altres i se n'anaven a prendre les aigües (o a prendre els vents de la marina, o a prendre per on sigui), els tertulians més àcids posaven la llengua a remullar, i els equips de futbol començaven a estirar els músculs davant l'imminent inici de la temporada. La sequera del camp es corresponia amb la sequera del que era noticiable i en les redaccions dels diaris es trencaven el cap per trobar algun succés que despertés de la migdiada els lectors. Llavors, en aquest recalmó sorgien les anomenades «serps d'estiu», és a dir, esdeveniments insòlits entre els quals l'escriptor Juan José Millás cita en un article recent al monstre del llac Ness, a plats voladors arribats de llunyanes galàxies, al Yeti pelut que habita als voltants de l'Everest, o a les misterioses cares que apareixien reflectides a les parets d'una casa de Bélmez. Ja no és així.

Les «serps d'estiu» proliferen tot l'any i el mes d'agost s'ha convertit en territori propici a tota mena de successos, fins al punt que els mitjans han hagut d'alterar el calendari de vacances de les seves plantilles per atendre tanta demanda d'atenció. I en aquesta cruïlla de no saber quina carta quedar-se, es troba el que subscriu que dubta si escollir com a tema central de la seva columna els títols acadèmics que la Universitat Rey Juan Carlos li va regalar el senyor Pablo Casado per donar llustre al seu currículum com a valor en alça del PP; l'onada de calor que es va abatre sobre Europa des de Portugal a Finlàndia, amb unes concentracions de CO2 que no es coneixien des de fa 800.000 anys, segons es va poder registrar per les petjades que deixa en el gel; el cop (o autocop) d'Estat que va patir a Veneçuela el president Nicolás Maduro, que en tantes coses recorda el cop (o autocop) contra Erdogan a Turquia; o les veritables raons sobre la destitució del general en cap de l'UCO per al·legada «pèrdua de confiança».

En el seu moment, quan l'agost era escàs en emocions, qualsevol d'aquests successos hauria servit per animar la festa mediàtica però en la sobreabundància actual el seu interès decau a les vint hores. Si seguim el criteri de prioritzar la proximitat, el comentari hauria de recaure en la decisió de la jutge Rodríguez Medel de remetre al Tribunal Suprem la causa que venia instruint sobre indicis de delicte en la concessió d'un títol acadèmic a favor del senyor Pablo Casado, elegit fa només 18 dies com a nou líder del PP. A qualsevol dels ciutadans espanyols, que amb més o menys esforç, vam obtenir en el seu moment aquest reconeixement, les explicacions del senyor Casado sobre la forma en què li van ser convalidades 18 de les 22 assignatures del curs sense molestar-se a anar a classe un sol dia ens sonen, com a mínim, a faula. Sense més esbrinaments.