Fa uns quants dies, Pedro Sánchez qualificava Felip VI de monarca exemplar. Preguntat per si Joan Carles I podia ser considerat així, el president espanyol es va limitar a repetir tres cops la paraula també.

Malgrat els titubejos entre cínics i benèvols de Sánchez, la credibilitat del monarca emèrit ja no hi ha qui l´apedaci. La construcció mediàtica de la seva figura pública tan campechana i tan impune, articulada durant la transició i el post 23-F, s´ha descompost per sempre.

La visió que es tenia del Rei, l´any 1977, avui només genera calfreds, corrípies i perplexitat. A la Història en historieta de Catalunya, obra d´un autor tan poc monàrquic com Tísner, hi podem llegir que l´emèrit «és, evidentment, un Borbó modern, evolucionat i d´acord amb la nostra època. I és un home jove i sap pilotejar avions i helicòpters, cotxes, motos i vaixells. I sap parlar bé diversos idiomes. Ofereix una imatge vivament oposada a l´anterior decrepitud, fòssil i arrapada, del seu antecessor». Si hi hagués afegit que domina tot tipus d´armes, home!, potser ens pensaríem que està parlant de James Bond.

Tots aquests estirabots joancarlistes, esclar, eren fills de l´optimisme hiperbòlic del moment. Però no invaliden gens ni mica aquest llibre preciós i d´alta volada, dissenyat amb una concepció gràfica moderníssima i ple de trapelleries lingüístiques, giragonses semàntiques i anacronismes que només provoquen somriures.

Si voleu, gràcies a la Universitat de Lleida, el podeu llegir en línia. Us prometo que gaudireu de la potència abrandada de les lletres i els ninots de Tísner. Del seu talent sorneguer. I la seva grandesa artística.