10 de agost de 2018
10.08.2018
OPINIÓ

Postal des de la platja (i IV)

10.08.2018 | 00:50

Estimat lector, espero que en rebre aquesta es trobi vostè bé. Jo bé, gràcies a Déu. El meu exili arriba a la fi, no tinc la fortuna del pròfug Puigdemont, que pot continuar disfrutant-lo a tot drap. Cada cop que el veig pel seu canal temàtic, TV3, espero descobrir-li al canell una polsera d'aquelles que donen dret a allotjament i a barra i bufet lliure, com les de les parelles de noucasats a Cancun. Ni les joves parelles ni l'honorable fugit tenen altra preocupació que dormir, menjar, beure i folgar, si bé la folgança de Puigdemont, com tots els narcisistes, és amb si mateix. El plaer que traspua quan és entrevistat pels seus mitjans de capçalera, res no té a envejar al que disfruten els noucasats en les nits de passió.

Tot i la llunyania, m'ha arribat la carta escrita a quatre mans per Oriol Junqueras i Raül Romeva. Del seu to vergonyosament beat dedueixo que a Junqueras li han aixecat el terrible càstig d'impedir-li assistir a missa, i gràcies a aquest indult ha recuperat la sagrada inspiració. Deixant de banda la inefable referència a Mandela, i afirmacions com que el seu judici serà polític, que aguantaran ferms i bla-bla-bla, del sermó, vull dir de la carta, em quedo amb aquesta frase: «Estimeu tothom. Ajudeu tothom». No em digui que en llegir-la no ha notat caure una llàgrima furtiva. Si frase així no consta encara als evangelis, no sé a què espera l'Església per incloure-la-hi. Si sant Pau escrivia epístoles als corintis, sant Oriol i sant Raül les escriuen als llacistes, al cap i a la fi uns i altres han renunciat a qualsevol element racional que els guiï i es mouen només per la fe, amén.

Un anglès amb qui he coincidit aquests dies d'exili, m'informa que el Leeds United ha fitxat Marcelo Bielsa d'entrenador, i de la primera mesura que ha pres. El primer dia d'entrenament, Bielsa, a qui no apoden El Loco gratuïtament, va fer sortir els jugadors de l'estadi i els va tenir tres hores recollint brossa pels carrers. En acabar, els va reunir i els va explicar que, segons els seus càlculs, amb tres hores recollint brossa, un ciutadà de Leeds es pot pagar una entrada al futbol. Volia que sapiguessin per si mateixos què costa a gent normal anar a l'estadi, quins sacrificis fa un treballador per veure'ls jugar. Que entenguessin que els aficionats mereixen un respecte i que ells han de fer tot el possible per ser-ne dignes dipositaris.

La política catalana agrairia el mètode Bielsa. Quan sant Oriol i sant Raül tinguin ganes d'escriure més epístoles missaires, escombrar el pati de la presó els mostrarà una altra perspectiva i entendran que no necessitem els seus consells per viure, gràcies. Quan Presidentorra s'apuja el sou fins a quasi 150.000 euros anuals, hauria de recollir amb les dents la brossa de tot Cataluya, així recordaria com costa a la gent normal guanyar-ne 100. Quan la mesa del Parlament decreta vacances fins a l'octubre, els seus membres haurien de fregar tots els carrers catalans, i comprendrien que han de procurar per nosaltres i només per nosaltres, no pels seus partits. Quan en Puigdemont reclama dietes per assistir a un Parlament al qual no pensa anar, demana tenir seguretat que no li pertoca, o sol·licita altres prebendes per continuar vivint com un paixà, hauria de recollir brossa fins que li sagnessin les mans, així entendria que amb la seva fugida va deixar enrere ciutadans que tenen com a principal preocupació subsistir, i no seguir-lo en els seus deliris de grandesa.

S'acomiada de vostè el seu escombriaire que ho és.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema