Vostè, que és una ànima de Déu, estava convençut (o convençuda: insuficiències del genèric) que només el seu fill era un fals autònom. Bé, no només el seu fill (o la seva filla, perdó de nou per la minusvalidesa gramatical), també la seva jove (o gendre) i el germà del seu marit i l'oncle de la seva dona. Que a la seva família li havia tocat la loteria negativa de Babilònia, en fi, acumulant-se en el seu si una quantitat del tot anòmala d'autònoms aparents. I resulta que no, resulta que segons el ministeri de Treball són per tot arreu, ja que es tracta d'una pràctica generalitzada, estesa, del tot estàndard, malgrat les seves deformitats. No va ser sempre així. En els començaments de l'entrada en vigor de la Reforma Laboral, que va retallar els drets dels treballadors i va lligar les mans a l'esquena als sindicats de classe, en els començaments, dèiem, no era fàcil distingir un fals autònom d'un de veritable. Colaven. Però de seguida, i atesos els grans beneficis que produïa aquesta nova forma d'explotació, tothom va ser susceptible de caure en aquesta circumstància infernal. I hi va caure. Aquí hi ha les xifres.
Perquè en un país es propagui la falsa autonomia, cal que floreixin també els falsos empresaris. Gent dura de cor, persones dolentes, dolentes. Mafiosos que tan aviat compren un regidor com un alcalde. Pel que anem veient, el mercat és tan ampli que un veritable emprenedor no sabria per on començar a torçar voluntats.
- Escolta, paio, que en aquesta obra pública hi ha nou milions.
- Et truco per l'altre telèfon, que aquest està punxat.
Falsos empresaris, dèiem, a més d'insuficients inspectors de treball i de representants dels treballadors emmordassats. Aparença d'inspecció, doncs, i aparença de lluita obrera: tot allò que es dona en una atmosfera encanallada, on tampoc és difícil obtenir màsters falsos o convalidacions a preu fet. Vivim en la cultura de la còpia, no hi ha res que un emprenedor no pugui obtenir si no té escrúpols i de veritat s'ho proposa. El millor, per si fos poc, de les empreses falses és que produeixen més beneficis que les veritables.
