El país en general està fet un fàstic, però els paisans es confessen feliços a títol particular. Fins i tot molt feliços, si atenem a aquest extraordinari 12,7 per cent d'espanyols que diuen ser «completament feliços» quan els entrevista el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS). L'últim baròmetre d'aquest organisme és una font inesgotable de sorpreses i paradoxes.

Els ciutadans que experimenten algun grau de dissort són tot just el 13 per cent dels enquestats. Això vol dir que el 85 per cent restant (exclosos els que no saben ni contesten) són gent més o menys satisfeta amb la seva vida. El sondeig inclou, lògicament, els residents a Catalunya; cosa que fa un xic inexplicable el desig d'abandonar Espanya que vota des de fa anys una part no menyspreable d'ells. On estaran millor?

També el destí somriu als espanyols en qüestió de finances, que potser sigui el capítol més important. Més d'un terç dels entrevistats considera «bona» la seva situació econòmica; i un considerable 50 per cent la qualifica de «regular», segurament per modèstia. Només sembla ser dolenta la d'un mòdic 11,8 per cent dels espanyols, si hem de donar fe -i per què no?- a les dades d'aquesta fotografia sociològica d'Espanya. Es compleix així la regla segons la qual el que de veritat importa són la salut i les pessetes. La resta són punyetes.

Millor encara que això, els espanyols als quals va preguntar el CIS veuen el futur amb un més que notable optimisme. El 82,6 per cent calcula que la seva bonança financera serà la mateixa o fins i tot anirà a millor el proper any.

Contrasta aquesta declaració gairebé universal amb la mala i sovint pèssima opinió que els entrevistats tenen del seu país, parlant en general. La situació econòmica d'Espanya -a diferència de la pròpia- els sembla dolenta o molt dolenta al 51,3 per cent dels consultats. I només un exigu 5 per cent la dona per bona.

Doctors i sociòlegs hi ha en aquest sant país que sens dubte sabran explicar aquesta paradoxa que converteix una majoria d'espanyols en gent feliç, per més que opinin que Espanya és un desastre, així en l'econòmic com en el polític.

Aquests han de ser, per força, els beneficis del sol, les platges, el bon vi, la migdiada i l'alegria de viure que s'atribueix a les gents mediterrànies. Encara que no ho expliqui tot, és clar. Hi ha parts d'Espanya, situades generalment al nord, on el sol i les bones temperatures no abunden; però fins i tot els gallecs -de natural saudosos i melancòlics- formen part d'aquesta majoritària ciutadania feliç que s'expressa en l'enquesta.

Replicaran els més maliciosos que el CIS és un organisme de dependència governamental i, per tant, tendeix a veure la realitat amb vidres de color de rosa, com fan tots els governs. Però tampoc cal exagerar. El baròmetre amb què aquesta institució mesura les altes i baixes pressions de l'opinió pública ho fa a partir de les respostes del públic. Per molt que les manipulés -i no n'hi ha constància-, difícilment podria convertir en feliços gent que se sentís desgraciada.

El xocant, i en certa manera esquizofrènic, és que els particulars estiguin convençuts de viure raonablement bé, alhora que observen amb mirada lúgubre la situació del país on tan feliços són. Serà que valoren més el privat que el que és públic.