Era qüestió de temps: acaba de néixer el primer curs universitari pensat per formar influencers. Si la combinació del verb «formar» i l'anglicisme «influencer» a la mateixa frase ja ens pot semblar temeràriament contradictòria, la lectura del programa i d'alguns dels principals objectius d'aquesta suposada nova oferta acadèmica pot acabar de rebentar-li el cap a més d'un a l'estil de la mítica escena del film Scanners que corre per internet en forma de gif. Diuen els impulsors que el curs, dissenyat per la Facultat de Psicologia i la Escola d'Intel·ligència Econòmica de la Universitat Autònoma de Madrid, pretén oferir una preparació seriosa i rigorosa que permeti transformar la figura de l' influencer, la d'aquell noi o noia populars a les xarxes socials, en una professió fiable i sostenible al servei d'un dels sectors de major demanda del màrqueting: la moda i la bellesa. Els dubtes que aquesta nova proposta formativa podrien arribar a generar s'esvaeixen per complet en saber que la presidenta i directora d'honor serà la dissenyadora i empresària Agatha Ruiz de la Prada. O tot el contrari, segons es miri.

Si alguna cosa val la pena destacar de l' influencer, i que inexcusablement ens obliga a reflexionar sobre el fenomen als que l'observem amb certa estupefacció i distància, és el seu aparent embolcall de sinceritat, de falsa espontaneïtat, un estil de comunicació que -malgrat tot- és summament directe i que, per tant, acaba convertint qualsevol comentari o opinió en un missatge veraç, en una sentència impossible de qüestionar. D'aquesta projecció de realitat virtual s'extreu l'atracció que la seva figura ha generat durant els darrers anys entre una audiència, en bona part cada vegada més incapacitada per a dialogar, reflexionar i decidir per ella mateixa i, en conseqüència, entre les grans marques publicitàries, les grans professionals de l'engany que mai deixen de buscar nous àmbits on expandir-se i caçar estúpides víctimes propiciatòries. Curiosament, però, no és aquí on les ments pensants del curs pretenen posar l'accent sinó més aviat en el fet de formar i fer coneixedors els influencers, o almenys de fer-los creure, del poder que poden arribar a tenir sobre els altres amb la seva influència perquè aprenguin a fer-ne un ús responsable. Ja em perdonareu però, a mi, tot això em sona a còpia barata de la cantarella superaràcnida: «una gran influència comporta una gran responsabilitat».

Molts joves cobejaven ser influencers professionals i ara ja tenen a disposició una primera formació reglada. Les universitats, aquells antics i indubtables temples de coneixement, han començat a sucumbir als nous temps, a la degradació de l'ensenyament, de la farsa comercial i de la «titulitis» que banalitzen el saber i la raó. D'aquí a oferir cursos de tertulians polítics, jurats de programes d'habilitats o haters ja queda poc. Tot plegat sembla el renaixement d'una nova comèdia universitària.