11 de agost de 2018
11.08.2018

Santi Vila «enblau»

11.08.2018 | 01:42

Acarnissar-se amb Santi Vila, el traïdor major de la causa groga, surt de franc. Sense ser cap sant –la política i la bona fe van per camins ben divergents– Vila, a l'octubre del 2017, després de festejar amb certa hipocresia amb la república, va plegar en observar que l'independentisme institucional havia perdut el senderi. Abans que ell van marxar, pels mateixos motius però a un cost personal molt menor, dos consellers més, Neus Munté i Jordi Baiget, que tampoc es creien la martingala de la nova pàtria que ha de venir però que mai no arriba (ni arribarà). Dimarts passat, Vila, el Judes Escariot de la cosa, era notícia (?) al digital Enblau de la capçalera ElNacional, dirigida per un independentista convers, José Antich, que a mitjan dels anys noranta va ser nomenat director de La Vanguardia per suggeriment de José María Aznar, que havia arrabassat la Moncloa als socialistes. Antich –vagi per endavant que no pas qualsevol pot dirigir La Vanguardia– substituïa Juan Tapia, col·laborador de Diari de Girona i en aquella saó sospitós de rojo y separatista, ves. Titulava Enblau : «Vila amb joves seminus (i el seu govern a la presó)». Tal qual, amb dos collons –ups, perdó. En la imatge, l'exconseller i exalcalde de la Figueres dels «detalls» apareixia dalt d'una barca amb més homes i en banyador, cosa noticiable a criteri d'Antich, tan pur ell que es deu posar un burca quan surt a navegar. Tot i que al llarg del dia Enblau va modular el titular i que va acabar demanant disculpes, al Twitter els van dir d'homòfobs en amunt, amb raó; també els defensaven, què hi farem. ElNacional, que percep prebendes generoses del Govern «republicà», no paga traïdors i a Vila, encara menys. Aquest mitjà ve a ser a Barcelona allò que l' OK Diario, per citar-ne un a l'atzar, és a Madrid. L'estridència d' ElNacional, però, té butlla: són nostrats, dels bons, defensors de la llibertat i de la democràcia, del periodisme objectiu, independent i català. I Vila, proscrit, renegat i, a més, gai, mereix la lapidació sense quarter per part d'algú que va ser amic d'Aznar quan Aznar manava, (que va fer veure que ho era) de Montilla quan Montilla manava, de Mas quan Mas manava, de Duran Lleida quan Duran Lleida manava, i que ho és de Puigdemont i del Govern que bé el paga. Quins ous –ups, perdó.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema