Manters no són venedors ambulants
Núria Bonet i Malàs girona
Ara que dissortadament i per diferents motius es parla tant dels manters, jo voldria fer un aclariment. Els diferents mitjans de comunicació parlen tant de manters com de venedors ambulants com si es tractés del mateix col·lectiu i no és així.
Els manters quan ensumen que hi ha policia a prop han de recollir la mai millor dita manta i fugir perquè no han pagat els impostos necessaris ni compleixen les mesures. Els «venedors ambulants» treballen sense angoixa davant la presència policial perquè compleixen les normes. A més a més es concentren en mercats i mercadets, no enmig de les voreres.
Amb això vull dir que no els fiquin a tots en el mateix sac. Uns són els manters i els altres són els venedors ambulants.
El barri vell de Salt
i La Caixa
Rosa Padrosa Pardo SALT
El poble de Salt des que s´ha poblat tant ja no és el que era. Però no tot es negatiu, ens queda el Barri Vell, que encara conserva el caliu del poble d´abans. De moment s´hi respira pau i tranquil·litat. Hi ha molt bona entesa amb els veïns. Tenim tota classe de necessitats i entitats a l´abast. Entre elles La Caixa.
Des d´aquí volem donar les gràcies al seu personal, que sempre ens ha atès molt cordialment i amb la seva comprensió i simpatia han aconseguit que ens hi sentim com a casa. Moltes gràcies a tots. Però això se´ns ha acabat. La Caixa planta el Barri Vell i rodalies, es trasllada a una altra zona i ens deixa penjats sense cap entitat bancària a prop, la qual cosa crea un greu problema a tothom i principalment a la gent gran, que en aquest barri n´hi ha un tant per cent elevat. Aquestes persones que deixen tirades són les que durant molt de temps els han donat a guanyar part dels beneficis obtinguts. Actualment, per desgràcia hi ha empreses sense escrúpols que per tal d´augmentar beneficis tiren endavant sense mirar a qui trepitgen ni la problemàtica que deixen. Una actitud semblant no l´esperàvem de La Caixa, una entitat a la que sempre hem tingut amb molt bon concepte i estima.
Rectificar és de savis. Ens han tingut contents i enganyats fins l´últim moment perquè no tinguéssim temps de protestar ni reaccionar. Una mala jugada com aquesta no és positiva per a ningú, tots en sortirem perjudicats, tant els clients com La Caixa. De tots es coneguda la dita «Qui tot ho vol, tot ho perd».
El drama dels refugiats
M. Àngels Pagès ventalló
Un tema candent dia rere dia, però la solució no acaba d´arribar mai. Per què no es pot aturar d´una vegada? Tothom hauria de tenir dret de fugir de la guerra o de la situació de pobresa en què es troba per buscar formes més dignes de viure. La majoria d´aquestes persones no deixen casa seva per gust. El drama que es viu en el Mediterrani és massa tràgic. No es pot convertir en la fossa comuna més gran del segle XXI. A més, tractant-se de morts que són evitables. Europa ha de reaccionar, els dirigents polítics no es poden quedar de braços plegats. No es pot oblidar com ha espoliat al llarg dels segles el Tercer Món... i de la venda d´armes qui en fa el negoci? Aquí està l´arrel del drama dels refugiats. No posar fre a les causes de les migracions. Fomentar que hi hagi més guerres en lloc d´ invertir en educació i en la creació de llocs de treball en el seu país d´origen.
Es necessita més Europa que mai, tornar als grans ideals de construir una unitat defensora dels drets humans, de la democràcia i de la llibertat. Acabada la guerra es varen trobar vies alternatives i innovadores per salvar una situació extrema. I es va aconseguir reconstruir Europa. Ara actualment els mitjans i les condicions per combatre la pobresa són molt més factibles.
El que cal és més solidaritat entre els països rics i pobres. Per què no es creen nous models econòmics basats en principis ètics, que no afavoreixin la corrupció sino una economia social que garanteixi l´accés als fruits de la Terra a tothom?
