12 de agost de 2018
12.08.2018
Editorial

Indefensos davant certs terrorismes

12.08.2018 | 01:05

A Ripoll, on residien la majoria dels membres de la cèl·lula que va preparar els atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils del 17 d´agost de l´any passat, i on encara tenen les seves famílies, continuen preguntant-se com és possible que uns joves que havien crescut al municipi, anat a l´escola, s´havien relacionat amb altres joves i alguns tenien una feina normal es deixessin seduir pel fanatisme gihadista. La resposta segurament no la tindrem mai. Com no la tenim per esbrinar l´origen d´altres atemptats terroristes perpetrats a les principals ciutats europees (Madrid, París, Londres, Brussel·les). Els humans busquem respostes per a tot. I a vegades no les tenim, o són molt complexes.
Un dels principals experts en el món àrab, el professor belga, d´origen palestí, Bichara Khader, sosté que quatre factors ajuden a comprendre el procés gradual de radicalització, que afecta alguns joves de la segona o tercera generació d´immigrants de països àrabs: 1. Per raons d´identitat; 2. Per raons socioeconòmiques; 3. La recerca d´una missió, d´una fantasia heroica; 4. Per raons geopolítiques, pels patiments infligits per Occident als seus correligionaris musulmans en moltes parts del món àrab. Són nombrosos els estudis i anàlisis que s´han realitzat els últims anys arran d´aquesta nova amenaça per a la societat occidental que constitueix el ter­rorisme de base gihadista a càrrec de joves musulmans establerts a Europa. I, probablement, els diferents casos, encara que presentin similituds, tenen orígens i particularitats diferents. Amb els joves de Ripoll, els investigadors consideren que l´arribada de l´imam Es Satti, dos anys abans dels atemptats, va ser clau per radicalitzar i aïllar la cèl·lula del 17-A, els membres de la qual feien fins aleshores, almenys aparentment, una vida «normal» i passaven el temps treballant, jugant a futbol, fumant haixix i bevent alcohol amb els amics. Després, com hem conegut aquests dies, van ser capaços de preparar atemptats d´una dimensió que, després de l´explosió de la casa d´Alcanar, no sabrem mai. Tenien en el punt de mira, per damunt de tot, la Sagrada Família. També el Camp Nou, discoteques, havien mirat a través de Google l´Estadi del Girona. Al final, no cal una gran organització, ni una bona infraestructura, ni gaires diners. Només un predicador fanatitzat i joves susceptibles de deixar-se inocular l´odi en el cervell. Un conductor al volant d´una furgoneta és capaç de provocar una brutal matança. La societat ha de fer els possibles per evitar-ho, però hem de ser conscients que estem ­indefensos davant d´un terrorisme d´aquesta naturalesa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook