12 de agost de 2018
12.08.2018

La mirada de Gala

12.08.2018 | 01:10

Una de les exposicions més interessants dels darrers anys és la que el MNAC i la Fundació Gala-Salvador Dalí han concebut i organitzat conjuntament amb el nom Gala-Salvador Dalí. Una habitació pròpia a Púbol. Aquesta primera gran mostra monogràfica centrada en la figura d´Elena Diakonova, coneguda arreu com a Gala, ens n´ofereix un retrat polièdric i matisat que supera els tòpics superficials i morbosos que sovint, en una interpretació poc rigorosa i exigent, s´hi han associat. Esposa primer d´Eugène Grindel-Paul Éluard, amb qui va mantenir un vincle profund fins a la mort del gran poeta francès, va viure una intensa i complexa relació amorosa amb l´artista alemany Max Ernst, però l´any 1929 la seva trajectòria va fer un tomb radical quan decideix unir el seu futur al d´un Salvador Dalí deu anys més jove que ella que demostra un talent i una energia creativa excepcionals. Un cop divorciada d´Éluard, es casaran per la via civil a París l´any 1934 i per l´església l´any 1958 a Sant Martí Vell. Nascuda a Kazan, va passar la seva infantesa i la seva adolescència a Moscou, on va ser companya de curs d´Anastàsia Tsevetàieva, germana de Marina, que va dedicar l´any 1910 a Gala el seu poema Mare al jardí. La salut fràgil de Gala provoca que sigui enviada a un sanatori de Davos, on coneixerà Paul Éluard, amb qui es casarà l´any 1917. Junts participaran amb André Breton en l´emergència del dadaisme i el surrealisme. Són anys de complicitat amb Tristan Tzara, Man Ray, Louis Aragon, Giorgio de Chirico, René Char,... I a partir dels anys trenta l´aliança teixida entre Gala i Dalí es projectarà amb una força prodigiosa per tot el món i en sorgiran noves amistats fecundes amb Marcel Duchamp, Coco Chanel, Walt Disney,... Tot i la seva vocació nòmada i cosmopolita, arrelaran a Portlligat, on construiran un univers propi a partir d´una barraca de pescadors que van anar ampliant, i a Púbol, quan en compren l´any 1969 el castell, dos indrets que esdevindran escenaris de creació i refugis. Les fotografies que conservem de Gala ens transmeten, ja des de la seva adolescència, una personalitat seriosa, reservada, enigmàtica,... Són escasses les imatges que conservem d´una Gala joiosa, exultant. Mentre Dalí es capbussa en la llum i festeja amb el deliri, Gala, que se sent atreta, com amb Éluard o Ernst, per la companyia d´un geni, es manifesta d´una manera més reflexiva i introspectiva, tot i ser en tots tres casos font inexhaurible d´inspiració. Valenta i decidida, Gala deixa enrere la seva família, el seu país i la seva llengua per implicar-se en l´aventura de les avantguardes. Apassionada, com Dalí, per l´erotisme, per la veneració al desig i al plaer, anota al seu diari inèdit publicat el 2011, el que qualifica del «primer gran secret de la meva vida», «que tindria un gran efecte subliminal sobre meu», la irrupció nocturna a la seva cambra del seu germà Vadka, que, «furtivament, amb mans glacials i tremoloses, recorre tot el meu cos de nena». La mirada ferida de Gala il·lumina i aporta el seu misteri a l´obra de Dalí.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema