Cartes

JOAN JANOHER I SADURNI forallac

Quants problemes surten, si se segueix el fil de les conductes dels diputats. Estem a les portes que s´obri el cas de Pablo Casado, cosa que no té res de nou, atès que té el mateix recorregut que la Cifuentes. Encara que el que avui és el nou president dels populars vulgui sortir de la corda fluixa, de la qual intenta defugir, i procuri amagar-se dintre la seva pròpia mentida, per quan els embolics sempre van acompanyats de favors, o d´interessos partidistes. Naturalment; al veure´s implicat, sosté l´opció de fer-se fort, mantenint-se al marge de la culpabilitat escaient que hi troba la fiscalia.

Com a possible imputat haurà d´acceptar i reconèixer la culpabilitat dels fets, no s´hi val a voler presumir d´impune. Nosaltres en podem donar fe, si agafem com a referents els nostres polítics empresonats: ells, als quals de forma injusta es vol condemnar per defensar les llibertats dels catalans, i pel dret que tenien de fer-ho, sota l´empara dels Drets Humans, fet que Espanya no ha respectat ni respecta. No n´hi ha prou de clamar la seva llibertat, aquesta fou imposada pels fets ocorreguts l´1-O. En canvi, Pablo Casado és clarament culpable dels fets pels que se li imputen.

Records i reflexions del 17 i 18 d´agost de 2017

Narcís Cadena i Masó girona

El dia 17 els ciutadans de Barcelona i Cambrils començaven la seva vida quotidiana de manera habitual. Uns desconeguts, amb traïdoria, els havien declarat una «guerra santa?» (el patològic i manipulador cap de la secta destructiva ja no existia; però el rentat de cervell practicat als seus addictes els habilità per a matar i sembrar el terror). La resposta humana fou immediata: la pràctica solidària es mostrà de maneres diverses. Cambrils i Barcelona són ciutats pacífiques i per aquest motiu incompreses.

El dia 18, amb la família, vam anar a la manifestació de la plaça de Catalunya a Barcelona. Una multitud deia no a la violència i optava per la vida. Reiterades vegades cridàvem: «No tinc por!» Hi eren presents representants de diferents religions. Aquestes, ben practicades, fan possible estils de vida fonamentats en la bondat i la pràctica del bé.

Existeix una Regla Evangèlica vàlida per a tothom. A la Bona Nova (Mt 7, 12 ) Jesús diu: «Tot el que voleu que els altres us facin, feu-ho també vosaltres a ells. En això consisteix la Llei i els profetes».

El Hadit dels musulmans diu: «Ningú de vosaltres és creient fins que desitgi per al seu germà, el que desitja per a si mateix».

Al Talmud jueu està escrit: «El que és odiós per a tu, no ho facis al teu proïsme».

En el Mahabarata hindú, es pot llegir: «Això és la suma del deure: no facis res als altres que si t´ho fessin a tu et podria causar dolor».

L´Udana budista indica: «No perjudiquis els altres amb el que podria doldre´t a tu mateix».

L´adeu a una botiga emblemàtica

Lluís Torner i Callicó girona

Tot i que el tema ja va sortir a la palestra el passat mes d´abril, quan la propietària de l´establiment es va acomiadar, per jubilació, començant la liquidació d´existències, als que, en el seu dia, no haguessin llegit la notícia, els semblarà una cosa normal. Una botiga que, en no trobar substitució, tanca. Però, en el cas que ens ocupa no és tan senzill. Cal saber que es tracta d´un establiment gairebé únic, i que el gènere que toca és, ni més ni menys, que les figures d´àngels, llavors la cosa ja canvia i la gent s´ho mira d´una altra manera, amb certa nostàlgia.

La Dolors Turró, que n´és la propietària, fa 22 anys que va obrir la botiga, al carrer Ballesteries, on pel seu aparador, així com pel seu taller, han passat tota mena de figures, d´aquests éssers espirituals, o si voleu criatures celestials, que infonen diferents tipus de creences. La paraula àngel, vol dir missatger, i molta gent, s´hi sent atreta, considerant-los éssers bons i i protectors. Quantes vegades haurem sentit dir, amb referència a una bona persona: És un àngel! I quants dels i les que ja tenim una edat, recordem aquella imatge de l´Àngel de la Guarda, de la nostra infantesa.

Sigui com sigui, amb el tancament d´aquesta emblemàtica botiga, es trobarà a faltar la presència d´aquestes simpàtiques figures.

Els que coneixem la Dolors sabem la gran estima que en tenia i com li ha costat de prendre la decisió. Per tant, el que ens cal és animar-la, tot desitjant-li una reeixida jubilació, i que els àngels la se­gueixin acompanyant, en aquesta nova etapa de la vida.

Ànims, Dolors! I per molts anys!